Vull agrair a l'Aula d'Extensió Universitària per a la Gent Gran de Sant Cugat l'organització de la conferència que em van convidar a fer dies enrere al Teatre de la Unió, sota el títol "Nosaltres, els catalans", i que vaig dividir en quatre apartats: immigració, llengua, cultura i qualitats positives i negatives. Amb relació al primer apartat, la immigració, he de dir que no comparteixo les temences que tenen moltes persones, en el sentit de veure els nouvinguts com un perill per a la identitat catalana. "És que no s'integren...", diuen algunes veus. Però es tracta d'una generalització poc fonamentada. Hi ha gent que no fa cap esforç per aprofundir en el coneixement del país, és cert. Però no es pot satanitzar tot un col·lectiu per culpa de determinats comportaments individuals. O no és cert que també hi ha catalans de soca-rel que no s'han integrat mai? Em refereixo a catalans que viuen en contra dels drets nacionals del seu país i que, en lloc de voler-lo lliure el volen sotmès fins a la fi del món. A mi, francament, no m'importa gens l'origen i el color de la pell de l'home o de la dona que presideixi Catalunya. M'importa, això sí, que la vulgui tan sobirana com Espanya o França i com a membre de ple dret de les Nacions Unides. El problema, per tant, no és l'origen de les persones. El problema són les ideologies absolutistes, per més que se'ns presentin disfressades amb fórmules o frases eufemístiques.

És veritat que Catalunya ha viscut una onada migratòria espectacular que ha fet que en molt poc temps passéssim de sis milions d'habitants a set i mig. I també és innegable que l'arribada d'un milió i mig de persones es fa sentir més en un país petit que en un de gran. Vull dir que un milió i mig de nouvinguts no té els mateixos efectes en un país de vuitanta milions d'habitants, com ara Alemanya, que en un de sis, com va ser el nostre. Però jo recorro el país contínuament i dono fe de les moltíssimes persones no nascudes aquí que treballen en defensa dels nostres drets com a col·lectivitat nacional i en defensa de la nostra llengua. Són persones que, sense renunciar als seus orígens i sentint-se'n orgulloses, han incorporat els valors del país d'acollida al seu bagatge existencial. I la gran victòria de Catalunya i que els seus enemics no poden pair és que en la manifestació de dos milions de persones de la Diada d'enguany hi hagués milers i milers de catalans nascuts als cinc continents, la qual cosa parla de la transversalitat del procés que hem iniciat per tenir veu i vot en els concert de les nacions com a poble adult i madur que som.

En l'àmbit de la llengua cal tenir present que no n'hi ha prou que el català sigui útil en alguns espais. Perquè no desaparegui o acabi convertit en un dialecte de l'espanyol, cal que sigui imprescindible per viure a Catalunya. La naturalesa no és cruel, simplement li és indiferent qui neix i qui mor. I allò que no és imprescindible, mor. Per això també hem de ser curosos en la protecció de les nostres tradicions i no caure en el provincianisme de celebrar Sant Valentí o de substituir la castanyada, el tió i les nadales per Halloween, Santa Claus i cançonetes americanes.

I pel que fa a les qualitats, destacaria, entre les negatives, la nostra tendència al desànim, la por a crear grans empreses i un baix esperit de comandament. I entre les positives, l'equitat, la capacitat de diàleg i la voluntat de ser. Una voluntat de ser gràcies a la qual som al llindar de constituir-nos en un nou Estat independent.

Diari de Sant Cugat , 30/11/2012