No fa gaire, Francesc Pi de la Serra feia aquestes declaracions: "No em contracten perquè canto en català, i no només a l'Estat espanyol, també a Mallorca, a València... Ho trobo absolutament lamentable". I ho és, de lamentable. Per capgirar la seva situació personal -que és la de molts altres músics catalans-, Pi de la Serra podria deixar de cantar en català i passar a fer-ho en espanyol. Si així ho decidís, la notícia apareixeria immediatament en grans titulars als mitjans de comunicació de Catalunya -"Pi de la Serra deixarà de cantar en català"- i d'Espanya -"Pi de la Serra cantará en español para llegar a todo el mundo"- i tindríem el que se'n diu una bomba informativa. Com és obvi, a Catalunya se'l blasmaria per alta traïció i a Espanya se'l convidaria a entrevistes radiofòniques i televisives per endolcir l'oïda dels espanyols repetint a tort i a dret que "el català és un problema". Aquesta frase -que va ser encunyada per empresaris catalans botiflers-, els encanta. Tot d'una, a més a més, els governs del País Valencià, de les Illes i de la Franja de Ponent rebrien Pi de la Serra amb els braços oberts. En definitiva, la seva carrera faria un tomb radical i el seu caixet pujaria notablement. No se l'estimarien, és clar que no, però l'utilitzarien com a bon desertor català.

En Pi de la Serra, malgrat això, no deserta. I no ho fa per la mateixa raó que tampoc no ho fan Raimon o Maria del Mar Bonet. Són, per tant, cantautors lleials al seu país i a la seva llengua, un país i una llengua que no són lliures. Però si mires els índexs de venda dels seus discs als Països Catalans, n'hi ha per deprimir-se. Sort en tenen, d'alguns concerts a l'estiu. Com s'entén, això? Com s'entén que molts d'aquells catalans que els crucificarien i que els acusarien de botiflers i d'alta traïció per cantar en espanyol no tinguin per costum comprar els seus discos? De què se suposa que han de viure, els músics? No és justa, la reciprocitat? Com és que el país no és lleial amb els artistes que li són lleials? Com és que aquesta lleialtat ha de ser sempre d'una sola direcció?

Però hi ha més preguntes. Preguntes que molts catalans amb la cua de palla defugen. Què passaria si, a més de cantar en espanyol, Pi de la Serra, Bonet o Raimon anessin pel món amb una bandera espanyola a la samarreta, fossin els abanderats espanyols en una olimpíada musical, fessin recitals internacionals a benefici polític d'Espanya i es passegessin per Madrid en un autobús descobert mentre la gent, enfervorida, els crida "¡Viva España!"? "Quin escàndol! Quina traïció!", dirien abrandats catalanistes. Però no és això el que fan, per exemple, els jugadors catalans del Barça? Sí, i tant! Però es veu que hi ha catalans que han de tenir principis, dignitat i compromís perquè d'altres, tot signant autògrafs, puguin exhibir individualisme, indolència i compte corrent.

El Singular Digital , 18/12/2012