Tenint en compte la tendència pirotècnica del cinema actual, sembla un miracle que Cesc Gay hagi trobat finançament per rodar una pel·lícula com aquesta, plena de plans de seqüència i fonamentada en les paraules. És tot un regal, francament, perquè es tracta d'una pel·lícula adulta, d'una pel·lícula que despulla els personatges a través de les coses que diuen i per la manera com les diuen, i que ens mostra les mancances del gènere masculí pel que fa a l'expressió de les seves emocions i dels seus sentiments. Mentre les dones aborden aquestes qüestions desinhibidament entre elles, alhora que expressen els seus neguits més íntims i els seus problemes amb la parella, els homes, en canvi, defugen aquesta mena de converses o, si més no, s'hi senten incòmodes, ja sigui per una vergonya absurda o per una por anacrònica a veure qüestionada la seva masculinitat. El film és tan encantador que quan s'acaba et sap greu, perquè voldries seguir furgant en la vida de personatges tan reals. Tot un plaer.