No fa gaire, en un article a Cugat.cat, el senyor Jorge Carreras, portaveu del PP a l'Ajuntament de Sant Cugat, demanava la dimissió d'Artur Mas i de diversos dirigents de CiU en considerar que havien fet "una campanya electoral incongruent" i que el seu projecte havia fracassat. També deia, sense avergonyir-se'n, que el PP defensa "els interessos legítims de Catalunya" i definia les persones independentistes com a persones mancades de "base intel·lectual i racional". Fins i tot, traspuant un odi profund a la llibertat de Catalunya i exhibint un desconeixement interessat de la realitat catalana, qualificava d'"onada sentimental" l'independentisme i de "quimera" el dret de decidir.

Davant d'això, cal fer algunes consideracions. La primera és constatar que l'exigència de dimissió d'Artur Mas, per part del PP, coincideix amb la de la resta d'integrants del front espanyolista, PSOE de Catalunya i Ciudadanos. És a dir, el trident perdedor de les eleccions catalanes. Recordem, en aquest sentit, que el 29 de novembre passat era el socialista Pere Navarro qui, alineat amb insignes catalanistes com Alfonso Guerra i Rita Barberà, demanava la dimissió d'Artur Mas, i quatre dies més tard, el 3 de desembre, el ‘ciudadano' Albert Rivera exigia el mateix. De fet, la mateixa nit de les eleccions, amb només nou escons i sense sentit del ridícul, Rivera gosava proclamar-se "vencedor moral" i qualificava de perdedora la força que en tenia cinquanta amb aquestes paraules: "Senyor Mas plegui, marxi, i que un altre president presideixi Catalunya".

Com veiem, tot molt edificant. Però hi ha més consideracions a fer. La segona és que el senyor Jorge Carreras parli de "campanya incongruent" d'Artur Mas. Incongruent per què? Perquè escoltava la reivindicació majoritària del país -sí, majoritària- i deia als catalans que Catalunya serà allò que vulguin ells i no pas allò que vulgui Espanya? A mi, en política, ves per on, tampoc no se m'acut res més democràtic que això. En canvi, no sols em va semblar "incongruent", sinó també miserable, la campanya mentidera, infame i calumniosa del Partit Popular, que deia que en una Catalunya independent la gent amb cognoms espanyols hauria de canviar-los per cognoms catalans i que difonia fotomuntatges que associaven la persona d'Artur Mas a la d'Adolf Hitler. Això sí que, a més d'incongruent, és repugnant. Només per això la senyora Alícia Sánchez-Camacho, si tingués un mínim de dignitat, ja hauria d'haver dimitit o el president del seu partit, Mariano Rajoy, l'hauria d'haver cessat. Però ja diu la dita que de marranxó i de senyor se n'ha de venir de mena.

Finalment, el fet de considerar persones mancades de "base intel·lectual i racional" els catalans que volen per a Catalunya els mateixos drets de què gaudeixen Espanya, Dinamarca o Portugal, em recorda les tesis d'Antonio Vallejo-Nájera, el psiquiatra del franquisme, que deia que "un roig era un dèbil mental" i establia un paral·lelisme entre la inferioritat mental i les persones partidàries de la igualtat social. "Individus mentalment inferiors", deia ell. Per això no sobta gens que el senyor Carreras parli de "la quimera del dret a decidir". Que defineixi com a "quimera" el fonament bàsic de la democràcia és molt greu. Però encara ho és més que parli així de l'article número 1 del Pacte Internacional dels Drets Civils i Polítics proclamat per les Nacions Unides i de l'article 6 de la Declaració Universal dels Drets dels Pobles. Tot un demòcrata, el senyor Jorge Carreras.

Diari de Sant Cugat , 21/12/2012