Si obviem l'absoluta inversemblança de la història, així com moltes de les situacions que presenta i els enganyosos efectes sonors que tot sovint les acompanyen, es pot dir que som davant d'un film entretingut amb petits moments reeixits. Es tracta, per tant, d'acceptar que s'inscriu en el cinema Giallo, un subgènere italià derivat del cinema de terror que va tenir un cert èxit ara fa uns quaranta anys amb directors com Mario Bava i Dario Argento. Però som al 2013 i certes trampes de guió, que en una altra època podien ser entabanadores, avui resulten enutjoses. I això afecta també la llarguíssima explicació oral final. Malament rai, quan un film necessita que un personatge dediqui una colla de minuts a explicar a l'espectador tot allò que les imatges no han sabut mostrar. De tota manera, tenint en compte que El cuerpo és la primera pel·lícula d'Oriol Paulo, com a director, potser no es pot demanar gaire cosa més. José Coronado està molt fluix. Hugo Silva, en canvi, fa un bon treball.