Recomano vivament la lectura del llibre Converses amb Teresa Forcades(Dau, 2012), d'Eulàlia Tort. Entenc que la condició de monja de la seva protagonista pot desmotivar algunes persones, en el sentit de pensar que tot el que hi trobaran serà una visió esbiaixada de la realitat. Però qui tingui aquests prejudicis s'equivocarà. És obvi que l'element religiós és present en bona part de les pàgines del llibre, però tots els temes que s'hi aborden, incloent-hi el negoci farmacèutic, el món d'avui o el paper de les dones en la societat, són interessantíssims per la intel·ligència amb què Teresa Forcades els analitza i hi reflexiona.

Esplèndidament conduïda per la periodista Eulàlia Tort, que amb les seves preguntes esdevé una prolongació constant de les inquietuds del lector, Forcades explica com viu la projecció mediàtica de la seva persona, la pressió social que li suposa aquesta projecció i com l'han ferida les mentides que alguns mitjans de comunicació i algunes veus de l'Església han arribat a dir sobre ella. "M'acusen falsament", diu, "però encara que fos veritat que jo sóc tan dolenta com pinten, com és possible que parlin així? [...] Després va venir la grip A, però no em va tocar tan profundament perquè potser ja m'havia acostumat al fet que sortissin adjectius denigrants al costat del meu nom. Els comentaris laudatoris i els denigrants els hem de deixar passar, però ben pensat potser em fan més mal els laudatoris. Els denigrants et poden enfonsar, però si vénen de persones que no són significatives per a tu ho superes. Els laudatoris, en canvi, poden fer que, sense adonar-te'n, et vagis inflant i t'acabis creient més important del que ets."

L'any 2009, en assabentar-se de les declaracions que Forcades havia fet sobre l'avortament al programa Singulars del Canal 33, els sectors més conservadors de l'Església la van deixar com un drap brut i això la va afectar: "Em va impactar que fins i tot alguns capellans fossin capaços de parlar de mi en termes denigrants." Ella, però, només havia expressat els seus dubtes personals preguntant-se si és lícit, segons la moral catòlica, de violar el dret d'autodeterminació de la mare per tal de salvar la vida del fill.

Tanmateix, les desqualificacions que Teresa Forcades ha rebut no han estat només per qüestions relatives als principis doctrinals. També va ser molt virulenta, especialment per part dels diaris La Vanguardia i El País, l'ofensiva de què va ser víctima per haver denunciat els crims de les empreses farmacèutiques. El País, concretament, en un article que semblava dictat pels laboratoris i en un to de menyspreu i desqualificació, la definia com "la monja-bulo" i, de manera sibil·lina, posava en dubte la seva titulació com a metgessa així com la seva especialització en Medicina Interna per la Universitat de Nova York. I és que els grans grups de poder tenen magnífics aliats en els grans grups de comunicació.

Forcades fa aquestes reflexions al lector: "La formulació de la hipòtesi de treball l'han de desenvolupar científics que poden ser dependents o independents. La majoria de científics són dependents perquè treballen per a les mateixes companyies farmacèutiques que els fan investigar exclusivament sobre hipòtesis favorables als seus interessos econòmics. I això no és tot: s'han donat casos en què han inventat malalties. [...] Com pot ser que el 90% dels nens d'una classe estiguin prenent medicaments? [...] Cal estudiar a fons quines conseqüències té posar trenta vacunes als nens abans que compleixin els cinc anys; caldria saber com afecta el seu cervell. [...] Sobre la vacuna de la grip tampoc no hi ha prou estudis. No sabem de quina manera afecta el cervell de les persones grans que reben aquesta vacuna anualment des que tenen 65 anys. [...] La grip nova matava menys que la grip estacional que tenim cada any. Des que va començar, fins al setembre de 2009, van morir de la grip A 137 persones a Europa i unes 3.500 a tot el món, mentre que cada any moren a Europa entre 40.000 i 220.000 persones a causa de la grip estacional."

En aquest mateix sentit, són inquietants les pàgines en què Forcades explica la mortalitat infantil que l'empresa Nestlé va causar a l'Àfrica, en convèncer les dones que substituïssin la llet materna per la llet en pols sense tenir en compte que l'aigua d'aquelles terres està contaminada, o els 27.000 morts per atac de cor, entre el 1999 i el 2003, per culpa d'un antiinflamatori anomenat Vioxx que l'empresa Merck no va voler retirar del mercat. Tot i aquestes morts, els advocats de Merck van continuar treballant perquè el medicament no fos retirat i el negoci continués. El judici, finalment, no fou favorable a Merck, però la xifra de diners que va haver de pagar va ser molt inferior als guanys que havia obtingut amb l'esmentat verí.

Dos temes altament interessants del llibre són els que parlen del rol de les dones i de la moral sexual en el món actual. En el primer veiem que a les dones se'ls demana que tinguin cura del benestar emocional de la família mentre els homes, per mantenir el seu estatus, creen àmbits que a elles els són inaccessibles. I en el segon, Forcades s'expressa així: "En la qüestió de l'homosexualitat, clama al cel la postura actual de l'Església i la prohibició que una persona homosexual pugui ser sacerdot. [...] Hi ha molts temes oberts: el clericalisme entès com la supremacia dels eclesiàstics, el paper de la dona, el celibat, la sexualitat, l'homosexualitat, el desig, l'erotisme, l'anticoncepció, l'avortament, etc. Tot el que està relacionat amb la moral sexual és avui un camp de batalla, i les posicions tancades de l'actual jerarquia són insostenibles."

Tenint en compte el moment que viu el nostre país, hom troba a faltar en el llibre un breu capítol sobre al pensament de Forcades amb relació als drets nacionals de Catalunya. Uns drets que ella defensa amb fermesa. Tanmateix, les seves pàgines són profundament enriquidores en tots els sentits. No és estrany que hi hagi tants poders fàctics interessats a difamar-la. Avui, aquests poders, ja no crucifiquen ningú, però utilitzen la calúmnia i la desqualificació per desacreditar les persones que, com Teresa Forcades, treballen generosament per transformar la realitat cultural i socioeconòmica del nostre temps. Tota una lliçó d'ètica i dignitat.

Lletres , núm. 56, desembre/gener, 2012