El film s'obre amb unes veus en off sobre fons negre que evoquen les converses mantingudes per algunes de les víctimes de l'atemptat de l'11-S de 2001 a Nova York, després que el primer avió s'estavellés contra una de les Torres Bessones. A partir d'aquí, tot el que se'ns mostra és una síntesi del laboriós procés que la CIA va dur a terme per localitzar i assassinar el cervell d'aquella massacre. És a dir, les tortures que es van practicar en presons clandestines a tota mena de sospitosos. Òbviament, no ho veiem tot. D'una banda, perquè la realitat, quan traspassa certs límits, pot semblar inversemblant; i de l'altra, perquè un film comercial com La noche más oscura difícilment farà sang a l'hora de parlar de les institucions nord-americanes. Per això el veritable interès rau en el procés interior de l'analista que descobreix Bin Laden, ja que la dona que veiem al començament no té res a veure amb la del final. És l'únic que separa el film de ser un luxós documental televisiu. La resta és apologia de la tortura.