Un cop publicat el darrer Informe d'Impacte sobre la Violència contra les Dones, sabem que l'any 2011 es van registrar a Sant Cugat 106 casos de violència de gènere. I per les dades que hi ha, sembla que l'informe del 2012, quan arribi, no serà gaire diferent. Per altra banda, el perfil de la víctima ens parla d'una dona que oscil·la entre els 24 i els 44 anys d'edat, amb fills al seu càrrec i amb feina remunerada. Hi predominen les dones d'altres nacionalitats, tot i que també n'hi ha de catalanes, i, en la majoria dels casos, el maltractador és la parella. Allò que l'informe no pot dir, com és lògic, és el nombre de dones que són víctimes de maltractaments i que, per raons diverses, però sobretot per por, no gosen denunciar-ho. Però aquestes dones existeixen i són moltíssimes, i això ens hauria d'amoïnar perquè es tracta d'una xacra social extremament greu.

A Sant Cugat ja fa anys que l'Ajuntament, a través de la regidoria d'Igualtat, dóna un tracte preferent a aquesta qüestió i té un telèfon específic d'atenció a la dona (93.565.70.00), a banda dels serveis socials que orienten, donen suport i ofereixen atenció psicològica i assessorament jurídic. De fet, aquests serveis són una bona mostra de les tasques que assumeixen els ajuntaments com a administració més propera al ciutadà. Tanmateix, tot això està en perill per culpa del nou pla del govern espanyol que pretén rebaixar competències i serveis als governs municipals per traspassar-los a les diputacions, cosa que significaria un cost afegit i una pèrdua del valor de proximitat. El govern espanyol, per amagar les gravíssimes conseqüències dels seus pressupostos en obres grotesques i totalment desaprovades per la Unió Europea, com ara la construcció d'aeroports fantasma i de línies de tren d'alta velocitat sense passatgers, ha optat per culpar els ajuntaments i convertir-los en el boc expiatori de tot plegat. L'excusa consisteix a dir que només podran tenir competències i serveis si el finançament els ho permet. Però, és clar, com que les retallades del govern espanyol escanyen la societat i fan que el nombre de persones necessitades que acudeixen als serveis socials municipals no pari de créixer, també creix la despesa dels consistoris que les han d'atendre.

Una eina molt positiva que l'Ajuntament de Sant Cugat té a l'abast de tothom és la Guia de recursos per lluitar contra la violència de gènere. Es tracta d'un llibret de 23 pàgines dividit en tres apartats: informació sobre violència masclista, com detectar-la i com actuar-hi en contra. Exemples de violència psicològica serien un control telefònic, gelosia, sospites o bromes feridores. I en el cas de la violència física, a més dels cops, també ho serien l'assetjament o el tancament a casa. Pel que fa a la violència sexual, cal incloure-hi les relacions contra la pròpia voluntat o el contagi deliberat d'infeccions o malalties. I per últim, en l'àmbit de la violència social i econòmica, hi trobem la humiliació pública o el control dels recursos familiars.

Com veiem, es tracta d'una guia que, a més d'indicar-nos com detectar que una dona o un infant són víctimes de maltractaments, també ens informa de com identificar un maltractador. Pensem que la violència de gènere no és cap cosa inevitable. La violència de gènere pot ser eradicada si interioritzem que tota convivència es fonamenta en el respecte mutu, un respecte mutu que passa per un repartiment igualitari de responsabilitats i per un reconeixement de la llibertat de l'altre.

Diari de Sant Cugat , 11/1/2013