L'endemà mateix de la independència de Catalunya caldrà retre homenatge a tots els polítics espanyols que hi han contribuït, ja que la tasca que estan portant a terme, conscienciant la societat catalana de la necessitat de tenir un estat propi, és molt lloable i mereix un reconeixement públic. Un d'aquests personatges és Juan Carlos Rodríguez Ibarra, expresident de la Junta d'Extremadura. Diu Ibarra que "el federalisme no arreglaria cap ni un dels problemes que té Espanya amb la secessió en marxa. Els nacionalistes catalans i bascos no volen ni sentir parlar d'Estat federal, i saben molt bé per què". I cita un altre socialista i nacionalista espanyol com ell, José María Benegas, segons el qual "el model autonòmic espanyol és asimètric i aporta un sistema més flexible que el federal per resoldre els problemes peculiars i els fets diferencials".

Són manifestacions molt d'agrair, perquè demostren que la convivència amb Espanya és absolutament impossible. I no només perquè Catalunya i Espanya siguin incompatibles, sinó perquè són antagòniques. Són dues naturaleses contraposades amb actituds abismalment diferents davant la vida. El senyor Ibarra ho expressa molt bé quan diu que Espanya és una "unitat descentralitzada" amb un sistema de govern "flexible" que "resol les peculiaritats i els fets diferencials". Sempre, és clar, que els "peculiars" admetin que només són una piga en una galta d'Espanya. I com que la peculiar Catalunya no ho admet, això, el senyor Ibarra demana al PSOE que recordi la E de les seves sigles i que qualifiqui Catalunya de "colpista" per voler decidir per si mateixa. D'això se'n diu parlar clar. En la naturalesa despòtica i totalitària espanyola no hi ha lloc per a les urnes que no li donen la raó. El dret de decidir de Catalunya és colpisme, el sotmetiment dels catalans a Espanya és sentit comú. Són els arguments del franquisme, són els arguments del Partit Socialista.

Nació Digital , 2/2/2013