L'estat d'abandonament en què es troba l'estació de Renfe de Sant Cugat és veritablement llastimós. Sense servei de venda de bitllets fins la setmana passada, sense cafeteria, sense vigilància, sense servei d'informació i amb un rellotge aturat, té l'aspecte d'una estació tercermundista que deixa els usuaris en un estat d'inseguretat preocupant. Sí, ja sabem que no és l'única estació de Catalunya que es troba en aquesta situació. N'hi ha moltes més. Però això, lluny d'excusar-ho, fa més greu el problema, ja que ens indica el profund menyspreu de Renfe a la xarxa de rodalies del nostre país. Els 400.000 catalans que utilitzen diàriament aquest servei saben molt bé l'aventura que suposa utilitzar les seves línies. A l'estació de Sant Cugat, a més, hi ha mig metre de distància entre l'andana i els esglaons del tren, cosa que el fa inaccessible per a la gent gran o discapacitada.

Dels 4.000 milions d'euros que el govern espanyol havia d'invertir a casa nostra el 2011, només n'ha executat un 6,9%; tampoc no s'han pressupostat els 130 milions d'euros en concepte de dèficit del 2012 ni s'ha vist reconegut el deute en infraestructures que pateix Catalunya. Les dades, per altra banda, parlen per si mateixes: mentre el pressupost d'inversió destinat al servei de rodalies català el 2012 va ser de 30 milions d'euros, el del tren d'alta velocitat Madrid-Galícia, que es preveu escandalosament deficitari, en va rebre 2.100. L'exconseller Lluís Recoder ho expressava així: "A Catalunya el client de Renfe és tractat com un súbdit".

I és que mani qui mani a Madrid, ja sigui el PP o el PSOE, la insultant discriminació de Catalunya esdevé norma i adquireix nivells de burla. Una burla que implica una pèssima connexió ferroviària amb els ports -el port de Barcelona només té accés a l'ample de via internacional a la zona del Morrot, i entre Tarragona i Vandellós només hi ha una única via-, cosa que ha empès el govern català a demanar empara a la Unió Europea. Sobretot després de veure l'apatia espanyola pel corredor mediterrani malgrat que Brussel·les el considera prioritari. Aquest és el preu que paguem els catalans, a més de la insostenible espoliació que patim, pel fet de ser súbdits d'Espanya. I per imaginar la diferència entre una Catalunya sotmesa i una Catalunya independent n'hi ha prou de comparar el caspós servei de rodalies de Renfe amb l'eficient servei dels Ferrocarrils de la Generalitat.

Cugat.cat , 8/2/2013