Una frase molt popular durant la dictadura va ser "más de dos no". La deia la policia franquista, presa d'una paranoia conspiradora, en veure més de dues persones parlant al mig del carrer. I és que en aquell règim tota persona era sospitosa. Més tard, quan l'Estat espanyol va ser governat pel PP, partit fundat per un feixista històric, la paraula diàleg va tornar a ser criminalitzada. "Parlar de pau amb ETA és terrorisme", deien. I també deien que era terrorisme que un nen de catorze anys demanés per Internet l'etiquetatge en català.

Avui dia, aquella gent dóna carta blanca a la policia espanyola per apallissar els qui porten una estelada –com li va passar al jove Jordi Mascort a Madrid, durant la final de la Copa del Rei de futbol, fa nou mesos-, i ara, ebris d'absolutisme, volen prohibir-nos xiular. Així ho ha demanat María Dolores de Cospedal, secretària general del PP, enrabiada perquè el món està veient el rebuig de catalans i bascos al rei i a l'himne espanyols. El director de La Razón, Paco Marhuenda, fins i tot ha dit, sense enrojolar-se, que xiular un rei o un cap d'estat és "una mostra de totalitarisme".

L'enyor que senten els hereus ideològics del franquisme pels temps de "más de dos no" i de la Copa del Generalísimo els fa dir aquestes coses. Quins temps, aquells, oi? No com ara, que en la final de la Copa del Rei de bàsquet a Vitòria, entre el Barça i el València, el públic ha tornat a xiular l'himne i el rei espanyols. I ho seguirà fent, ja que està en el seu dret, perquè no hi pot haver cap llei democràtica que impedeixi que el públic xiuli en el decurs d'un espectacle pel qual ha pagat entrada. I en el cas del rei o de l'himne espanyols, encara hi té més dret. En el cas del rei, perquè és aquest qui viu a costa del públic i no pas a l'inrevés; i en el cas de l'himne, perquè es tracta d'un símbol d'opressió de pobles. Però ja se sap, l'opressor no reflexiona mai sobre aquestes coses ni tampoc no es pregunta si no deu ser per la seva opressió que la gent el rebutja. L'opressor sempre reacciona amb més opressió.

Nació Digital , 16/2/2013