Les paraules de Toni Cantó, diputat al Congrés d'Espanya per UPyD, el partit nacionalista espanyol de Rosa Díez i cosí germà de Ciudadanos, dient que "ni els braus ni la resta d'animals no tenen dret a la llibertat ni a la vida", són d'aquelles que denigren l'ésser humà fins a nivells repugnants i que avergonyeixen tota persona amb un mínim de sensibilitat i que no ignori que els humans també som animals. El seu discurs, farcit de supèrbia i d'agressivitat, com correspon als individus intel·lectualment insignificants, no sols va atribuir als humans la categoria de déus i amos del planeta, sinó que els va atorgar el dret d'explotar, maltractar, torturar i exterminar a plaer la resta d'animals. "Només són animals", era la seva conclusió. I, és clar, encara que una bestiola senti dolor quan li claven un arpó no compta, perquè només experimenta dolor animal i, per tant, és un dolor inferior. Ho sap tothom: el dolor dels éssers inferiors és dolor inferior. Nosaltres sí que patim, encara que només ens clavem una agulla o ens tallem amb un ganivet. "Ui, quin mal!" Som tan sensibles... La nostra sang, quan raja, sí que és sang; la sang dels éssers inferiors, en canvi, només és orxata vermella.

Són els mateixos arguments que no fa pas gaire empràvem els blancs per justificar l'esclavatge dels negres: "Les fuetades no els fan mal", "són éssers inferiors i salvatges", "han nascut per estar al nostre servei"... La ignorància, la cobdícia, la hipocresia, la iniquitat i la indigència intel·lectual parlen així, sense escrúpols ni vergonya. Per això defineixen com a "art" i com a "bé d'interès cultural" el martiri d'un brau en una plaça i fan negoci amb l'espectacle del seu dolor i de la seva sang. Tanmateix, com que necessiten una coartada moral que apaivagui la dissonància cognitiva que els provoca saber-se en fals, ells mateixos es fan lleis a mida que els acreditin com a persones humanes. I és que ells vibren d'emoció amb l'art de torturar una bestiola víctima d'una ensarronada, que només vol fugir d'allà i que no pot.

Sobre aquesta qüestió ja he escrit molts articles, però tot article, per la seva estructura, té unes limitacions que no permeten abordar en profunditat determinades temàtiques. En un llibre, en canvi, la cosa és diferent. Per això, fa dos anys, vaig escriure el llibre Cor de brau en forma de faula, perquè volia que el lector, convençut o no, adult o infant, a casa o en un institut, reflexionés sobre els principis ètics de la nostra societat i sobre el tractament que donem als animals. Uns principis ètics i un tractament que giren entorn de valors universals, com ara el respecte per tots els éssers vius i per tots els pobles. Amb el permís del lector, reprodueixo uns fragments il·lustratius del meu pensament sobre el tema a través de les paraules que ens adreça un personatge de la faula. Un "animal":

• "No podem admetre que ens matin per diversió ni que de la barbàrie en diguin cultura emparant-se en la tradició. Vostès gaudeixen i s'enriqueixen amb el nostre patiment, i si ens exigeixen bravesa no és pas per admirar-nos, sinó per no avorrir-se. Vostès volen lluita, perill, sang... Volen que els pugi l'ai al cor com més vegades millor, i si ens mostrem com realment som, és a dir, esquívols i gens amants de la lluita, se senten decebuts i estafats i ens esbronquen. Nosaltres no som diferents de vostès. Com poden dir tantes mentides sobre nosaltres? Com poden dir que no ens torturen quan ens claven armes d'acer al cos? Com poden dir que no patim quan veuen sortir la nostra sang a borbolls? De què creuen que estem fets, nosaltres? De ferro, potser? I com és, aleshores, que quan ens claven l'espasa no se'ls trenca? Sembla que ja que no poden veure execucions públiques, ni divertir-se obligant els esclaus a matar-se entre ells, perquè l'esclavatge està abolit, els agrada divertir-se a costa nostra."

• "Ens diuen que nosaltres som animals irracionals, i potser tenen raó. Però on és la racionalitat de vostès, si només fa quatre dies que han abolit l'esclavatge i que admeten el vot de les dones? On és la seva humanitat, si han exterminat milions d'homes i dones perquè eren negres, milions d'homes i dones perquè eren indis, milions d'homes i dones perquè eren jueus, milions d'homes i dones perquè eren musulmans...? Vostès menyspreen tots els éssers que consideren inferiors. Ho han fet sempre. Els menyspreen amb paraules, amb el fuet, amb la tortura o amb l'assassinat. I no tenen escrúpols de consciència, perquè estan convençuts que són superiors i que tenen dret a decidir per tots nosaltres."

• "He vist moltes coses dels humans que no entenc. I, tot així, no odio els humans. L'ésser humà no em fa malícia, em fa por."

El Singular Digital , 19/2/2013