Ara fa uns dies, a propòsit de les eleccions equatorianes del 17 de febrer, l'entitat Movimiento Alianza País Vallès va organitzar un acte a Sant Cugat per tal de promoure el vot favorable a la candidatura del president Rafael Correa entre els equatorians residents a la ciutat; cosa sobre la qual no hi ha res a dir, naturalment. Però en el decurs de l'acte, aquesta entitat, a través d'un dels seus representants, Diego Costelo, va fer unes declaracions criticant Sant Cugat i la seva gent. Costelo va acusar els santcugatencs de ser una societat "molt tancada" que pateix "manca d'obertura".

Davant d'això, caldria fer algunes consideracions. En primer lloc, lamentar que el senyor Costelo i l'entitat esmentada pretenguin crear empatia per mitjà de retrets; i en segon, dir que crida l'atenció que acusin de "tancada" la societat que els acull sense reflexionar sobre si mateixos. Vull dir que fóra bo que es preguntessin si no pot ser que els "tancats" siguin ells. Més que res perquè, com es podia veure en el reportatge de Cugat.cat, els únics tancats eren els membres d'aquesta entitat, en el sentit que no hi havia ningú que parlés català. També estaria bé que responguessin aquesta pregunta: menystenir la llengua del país on vius és obertura o tancament? Té gràcia que el senyor Costelo pretengui donar-nos lliçons de com hauríem de ser, sense ni tan sols haver-se dignat aprendre la nostra llengua.

Tota convivència es basa en el respecte mutu, i el respecte de tot ésser humà que s'estableix en una altra terra comença per aprendre la seva llengua. No és possible conèixer de debò un poble sense parlar la llengua que ha articulat el seu pensament i que és l'expressió dels seus valors. Francament, no m'imagino a mi mateix vivint en un poble amazic parlant només àrab, negant-me a parlar amazic i acusant els amazics de tancats. Sóc jo qui ha anat allà i qui ha de parlar la seva llengua, de la mateixa manera que m'agradaria que ells, si visquessin a Catalunya, parlessin la meva. Sembla elemental, oi? Doncs el senyor Costelo i la seva entitat no ho entenen. Deuen ignorar el veritable significat de la paraula interculturalitat, deuen ignorar que allò que legitima la reivindicació dels drets és el compliment de les obligacions.

Cugat.cat , 22/2/2013