Ha estat molt pertinent la pregunta que Solidaritat Catalana ha adreçat a l'Ajuntament de Sant Cugat, relativa a la restitució de l'estelada que va desaparèixer el 25 de gener passat de la plaça de la Vila. El raonament és lògic: una ciutat que s'ha declarat a favor de la independència, hauria de lluir una estelada. Val a dir, però, que la resposta de l'Ajuntament ha estat ràpida i que ara sabem que l'emplaçament de la bandera constarà com un acord entre les diferents forces polítiques.

La meva opinió personal, per bé que no és hermètica, és que l'estelada hauria d'onejar al lloc on era; altrament els lladres podrien veure-hi una mostra de feblesa de l'Ajuntament davant el robatori i els donaria peu a accions similars. Tanmateix, crec que hem de reconèixer que la plaça d'Octavià, just davant del Monestir, és un lloc esplèndid perquè hi onegi l'estelada. Perd la força que li atorga la façana de l'edifici consistorial fent-li costat, però és el lloc més emblemàtic del municipi i guanya en visibilitat i projecció exterior. En tot cas, estic completament d'acord amb l'alcaldessa quan proposa que l'estelada sigui retirada cada nit, per evitar robatoris, o que, si més no, es fortifiquin els ancoratges. Això, acompanyat d'una càmera que permeti identificar els lladres, serà suficient.

Pel que fa a les declaracions del president provincial del Partit Popular, Antoni Bosch, a Sant Cugat, acusant Mercè Conesa i el govern municipal de ser uns polítics que viuen en "una irrealitat" i afirmant que "Sant Cugat és Matrix, on manen les màquines", només respondre-li que el que no ha de fer mai un polític és dir mentides, com fa ell. Menteix el senyor Bosch, quan titlla d'il·legal l'estelada, menteix un altre cop quan diu que l'estelada no pot onejar en una plaça i torna a mentir quan diu que un ajuntament no pot aprovar una moció a favor de la independència de Catalunya. Es nota que el president provincial del PP, com la resta del seu partit, viuen en una irrealitat. Confonen la realitat del 2013 amb la realitat del període 1939-1975. Sembla que la nostàlgia, quan és excessiva, provoca al·lucinacions.

Cugat.cat , 1/3/2013