Té raó la direcció de Canal Català, en qualificar d'atac a la seva línia editorial l'ordre del Consell de l'Audiovisual de Catalunya (CAC) de retirar les promocions que apareixen en el decurs de la seva programació destinades a informar de la magnitud de l'espoliació que patim per part d'Espanya o a despertar la consciència nacional del país. Aquestes promocions, de 40 segons, diuen, entre altres coses, que "sense espoliació fiscal es podria construir un hospital comarcal cada dia" i recorden que, d'acord amb les darreres eleccions, hi ha 87 escons favorables al dret a l'autodeterminació al Parlament i només 48 en contra. Conseqüentment, la cadena opta per una imatge de marca amb un logotip que mostra una estelada sobre aquest eslògan: "Caminant cap a l'estat propi".

Segons el CAC, aquestes promocions "contenen elements susceptibles d'influir de manera partidista en l'opinió pública en una qüestió que forma part del debat polític sobre la relació de Catalunya amb l'Estat espanyol". I, d'acord amb això, ordena a Canal Català "que cessi de forma immediata les comunicacions audiovisuals emeses [...] atès que han estat qualificades com a publicitat política". Sobta, tanmateix, que això ho digui un organisme netament polític la composició del qual respon a una quota de partits. Vull dir que tots els seus membres ho són en funció de la seva adscripció ideològica, fins al punt que cap d'ells no seria on és sense aital adscripció.

Té gràcia, per tant, que el CAC es presenti com un organisme apolític, per damunt del bé i del mal, i amb potestat per tractar la ciutadania com a adolescents mentals incapaços de discernir sobre allò que veuen. Sobretot tenint en compte que tot, absolutament tot, en aquesta vida és polític. Però el cinisme arriba a extrems esborronadors quan obvien el missatge subliminar escandalosament polític i tendenciós que emeten els telenotícies de TV3, amb una selecció de continguts que responen a criteris ideològics amb voluntat de fer-nos creure que el nostre marc nacional és Espanya, no pas Catalunya. No és publicitat política encoberta, això?

I què en diu el CAC, del conjunt de frases inductives que els presentadors utilitzen sistemàticament? ¿No hi ha rerefons polític en el terme "govern central", tot i que és obvi que el govern central dels catalans és el govern de Catalunya? ¿No hi ha tendenciositat política cada cop que un presentador diu "i ara sortim a l'exterior", com a frase d'enllaç entre una notícia radicada a Màlaga i una altra radicada a Londres? Que no hi érem ja, a l'exterior, quan ens parlaven de Màlaga? I com és que la CUP es veu sistemàticament marginada en els telenotícies? Com és que se'ns dóna l'opinió de tots els partits menys de la CUP? Quin llibre sagrat de la comunicació diu que la CUP no pot opinar? D'això, és clar, els honorables membres del CAC no en diuen res, perquè, segons ells, aquesta manipulació informativa no és política. I és que ells, com el ministre Wert, només són els fidels guardians de la nostra espanyolitat i de la pervivència del pensament oficial que ens adotzena i ens converteix en ramat.

Canal Català, en canvi, és molt més noble i honest, ja que no enganya ningú ni es fa passar per allò que no és. És un canal independentista i ho diu. I, a més, no obliga ningú a mirar-lo. Just al contrari del CAC, que ens diu què podem veure i què no.

Nació Digital , 2/3/2013