Fins ara només s'havia apropat a la ficció a través d'obres originalment escrites per a la ràdio o havia abordat l'assaig polític amb títols de sobres coneguts com Jo no sóc espanyol , El cas Carod o La paraula contra el mur. I això planteja als estudiants de teoria literària una oportunitat excel·lent per veure com la ideologia en un escriptor es transmet a l'obra literària. Però tot i que es tracta de Víctor Alexandre, un home transparent per dir les coses tal com són, es fa evident que els seus contes no tenen res de pamfletaris i que es cenyeixen al fet estrictament literari. Sigui com sigui, i si un busca bé, s'hi poden trobar algunes sentències -aforismes gairebé- que, extretes del text podrien ser aplicades d'allò més bé a la concepció d'Alexandre del fet català: "si has d'explicar qui ets, és que no ets ningú". Però El somriure de Burt Lancaster és un llibre de contes, un recull de deu històries de gran perfeccionament literari elaborades amb sentit de l'humor al voltant de l'inesperat, fent que l'atzar esdevingui un element inevitable sense remei; en definitiva, deu històries que enganxen el lector des de l'inici de la narració i que mantenen la tensió fins al final, tal com han de ser els bons contes.