Aquests dies, la notícia sobre el fet que el president de Convergència Democràtica a Sant Cugat, Xavier Martorell, va encarregar a Método 3 tasques de seguretat per al partit, a Sabadell, i investigacions sobre la vida privada d'antics regidors i càrrecs municipals santcugatencs, ha esquitxat la política local. I no pas perquè hi pugui haver elements delictius -això, en tot cas, ja ho diran els jutges- sinó perquè Martorell va cometre dos greus errors, un de base i un altre de silenci.

El primer, per no haver informat la direcció nacional de Convergència dels contactes mantinguts amb Método 3; i el segon, per deixar que aquesta formació, que no en sabia res, donés la cara per ell i quedés en evidència en dir públicament que el partit no havia tingut cap mena de relació amb l'esmentada agència de detectius. Martorell va callar i després es va comprovar que no era cert. És a dir, que Método 3 sí que havia treballat per a Martorell. Davant d'això, s'entén que els partits de l'oposició insistissin en la seva dimissió.

Però el més important és que aquesta dimissió també la van demanar l'alcaldessa de Sant Cugat, Mercè Conesa, i el secretari d'organització de Convergència a Sabadell, Josep Rull. De fet, crec que ara seria un moment òptim perquè tornés Jordi Puigneró, que és qui ocupava el càrrec de president abans que Martorell el rellevés.

En la meva opinió, en un cas d'aquesta naturalesa, la iniciativa sempre ha de partir de la persona afectada. Als països escandinaus, hi ha polítics que es veuen obligats a dimitir pel sol fet d'haver comprat una presa de xocolata amb diner públic. A Sant Cugat, les accions d'espionatge de Martorell marquen negativament el nom de la ciutat, fan mal al seu govern municipal i, indirectament, perjudiquen l'alcaldessa. Són motius prou greus perquè un polític amb sentit de la responsabilitat presenti la dimissió.

Cugat.cat , 5/3/2013