La celebració del seminari "Pensament per la pau", dins l'edició d'enguany de la Universitat Internacional de la Pau, a Sant Cugat, ha abordat el paper de la dona en la nostra societat, cosa que ha coincidit amb la publicació d'un informe elaborat per la consultora ICSA i l'escola de negocis EADA que alerta de l'augment de la discriminació laboral de les dones. Una discriminació que no ens diu només que els salaris femenins són més baixos que els masculins, sinó que en els darrers cinc anys el nombre de dones que ocupaven càrrecs directius ha passat d'un 20% -xifra ja força baixa per si mateixa- a un raquític 10%.

D'arguments que ho justifiquin, n'hi ha molts. Però tots són insostenibles. Es diu, per exemple, que en moments de crisi, l'empresari s'estima més "l'autoritat" que transmeten els homes que no pas la "flexibilitat" en les negociacions que ofereixen les dones. A mi, personalment, aquesta justificació em sembla vergonyosa, perquè l'estabilitat de la nostra societat, com a societat capitalista, és impossible sense la flexibilitat i els valors que hi aporten les dones. Parlo de valors humans, de valors que, sense cap incentivació econòmica, afavoreixen el benestar psicològic de les persones del seu entorn. I és que és obvi que la capacitat de treball i de sacrifici de les dones és infinitament superior a la dels homes. Són elles les qui, a més de la seva jornada laboral, dediquen més temps als infants, a la gent gran o als malalts.

M'agrada, per tant, la conclusió del seminari esmentat quan diu que "les dones tenen una manera de mirar més humana, més centrada en la persona i menys en el benefici", i que aquestes són qualitats que "afavoreixen la pau". Doncs sí, completament d'acord. A la nostra societat li sobra testosterona i li manca humanitat.

Cugat.cat , 15/3/2013