La resolució dictada recentment pel TSJC, segons la qual les aules de Catalunya hauran d'abandonar l'ús del català i passar-se a l'espanyol tan bon punt hi hagi un sol alumne que ho demani, és una resolució catalanofòbica. Un acte de violència contra el poble de Catalunya expressat amb aquest raonament: mentre un hispanoparlant pot al·legar desconeixement del català, un catalanoparlant no pot al·legar desconeixement de l'espanyol. Per això, mentre un alumne catalanoparlant no pot demanar l'ús del català en una aula, un alumne hispanoparlant sí que pot exigir-ne l'ús de la llengua espanyola. En altres paraules, el canvi només pot ser del català a l'espanyol, mai de l'espanyol al català. Per tant, com dic, és una resolució catalanofòbica, perquè divideix les persones -alumnes, en aquest cas- en superiors i inferiors. Els superiors són els hispanoparlants, i els inferiors els catalanoparlants. Això sol ja ens indica fins a quin punt és urgent per a Catalunya desprendre's del llast absolutista -i també racista- espanyol i convertir-se en un Estat independent.

Però, per prendre consciència de la naturalesa catalanofòbica de l'esmentada resolució i dels principis totalitaris que la inspiren, és bo tenir present que atorga als catalans la mateixa condició de col·lectiu inferior que a l'Amèrica de Nord s'atorgava a les persones negres en la primera meitat del segle XX. N'hi havia prou que un blanc pugés a un autobús, perquè tot negre hagués d'aixecar-se i cedir-li el seient. Els blancs no s'havien d'aixecar davant d'un negre, però els negres davant d'un blanc sí. I així va ser fins que una senyora negra va dir prou. Es deia Rosa Parks i, finalment, gràcies a ella i a la seva dignitat, després de patir presó, aquella discriminació racista es va acabar.

Un altre element que ens pot ajudar a veure amb claredat la magnitud del projecte espanyol d'anorreament de Catalunya, de la seva identitat i de la seva llengua ens l'aporta el llenguatge. El llenguatge que usen la majoria de pobles del món acostuma a ser inequívocament masclista, i el nostre no n'és una excepció. Tanmateix, hi estem tan acostumats, que moltes paraules i expressions ens semblen normals, neutres i inofensives. Però no ho són gens. Imaginem una sala d'actes ocupada exclusivament per dones que escolten una conferenciant. La conferenciant, com és lògic, atès que tot són dones, utilitza formes verbals com ara "benvingudes", "totes vostès", "totes nosaltres", etc. Però n'hi ha prou que en el decurs de l'acte s'hi incorpori un home, un sol home, perquè a partir d'aquell moment calgui dir "benvinguts", "tots vostès" o "tots nosaltres". Un sol home en una sala ocupada per cinc-centes dones té prou poder per fer que totes les presents se subordinin a la seva presència. De fet, no cal ni que sigui un home. Pot ser un nadó a la falda de sa mare. Per tant, un únic nadó masculí o un únic home adult passen per damunt de mig miler de dones per una qüestió de "superioritat" de gènere. I, d'acord amb això, hom jutjaria ofensiu que la conferenciant, tot i haver-los vist, continués dient "totes nosaltres" en lloc de dir "tots nosaltres". Quina falta d'educació! Les dones, en canvi, no es poden sentir ofeses en ser tractades de "tots", per més majoria que siguin. Naturalment, no trobarem cap llei que expliciti que els homes som superiors a les dones. Això no. Però el cert és que el llenguatge ens retrata, com ho demostra el fet que, malgrat el pas dels segles, la nostra societat continua essent incapaç de trobar una forma verbal neutra -més enllà de l'insuportable enfarfec "benvinguts i benvingudes" i "tots i totes" dels polítics- que acabi de debò amb la discriminació de què parlem.

Però si aquesta discriminació sexista és vergonyosa, la resolució del TSJC contra la llengua catalana, obligant que els trenta alumnes catalanoparlants d'una aula esdevinguin éssers inferiors davant la presència d'un hispanoparlant, és, a més de vergonyosa, perversa, perquè no pot excusar-se dient que es fonamenta en una mentalitat d'origen ancestral, com és el cas del llenguatge, sinó que es basa en lleis del segle XXI. Lleis actuals que constitueixen una viva expressió de racisme i violència en la seva condició de catalanofòbiques. Per aquest motiu és important dir ben alt que tot tribunal superior de justícia que declari que un home val per trenta dones, que una persona blanca val per trenta persones negres o que un hispanoparlant val per trenta catalanoparlants és un tribunal racista. I, consegüentment, tant aquest organisme com l'Estat que l'empara han de ser mostrats al món com a violadors dels Drets Humans.

El Singular Digital , 16/4/2013