L'aparició, aquests dies, de la plataforma Procés Constituent de Catalunya, promoguda per dos reconeguts defensors dels Drets Humans com el santcugatenc Arcadi Oliveres, professor d'Economia i membre de Justícia i Pau, i Teresa Forcades, metgessa i monja benedictina, ha generat molta sorpresa en l'àmbit polític català. Sobretot després d'anunciar que es presentarà a les properes eleccions. Es tracta, doncs, d'una plataforma independentista que demana que la consecució de l'Estat català no sigui incompatible amb una reflexió profunda sobre el model d'Estat que tindrem. I és aquí on aporta deu punts bàsics -la independència de Catalunya no hi apareix (!)- que, per citar-ne alguns, parlen del dret al propi cos, d'expropiar la banca privada, de desmercantilitzar la cultura, de fer una reconversió ecològica de l'economia, de subordinar el sector públic al control social i de sortir de l'OTAN.

A mi, personalment, no em sembla malament, l'aparició d'aquesta plataforma, per bé que tinc dubtes seriosos sobre la viabilitat d'algunes de les seves propostes. Em temo, per exemple, que una sortida de l'OTAN i una expropiació de la banca privada generaria molt poca empatia amb els països que hauran de donar suport a la nostra independència. Catalunya, al capdavall, serà allò que els catalans vulguin, i quan sigui un Estat tindrà governs de diferents colors, d'acord amb els diferents cicles electorals. És a dir, que de vegades guanyaran les opcions d'esquerra i d'altres les de dreta, com passa a totes les democràcies.

Per això, als detractors de l'esmentada plataforma, cal dir-los que si és lògic que existeixi Unió Democràtica, que és un partit cristianodemòcrata de dretes, per què no hauria de poder existir una opció cristianodemòcrata d'esquerres? Una altra cosa és que hi hagi dubtes sobre la utilitat d'aquesta opció, més enllà del fet religiós. Jo, aquesta utilitat, no la veig per enlloc, atès que la demanda d'una democràcia participativa i d'una fiscalitat justa, el dret al propi cos i a un habitatge digne i el no a la guerra i a la violència de gènere són les mateixes opcions que defensa la CUP. I suposo que no es tracta de restar vots a la CUP, oi que no?

Cugat.cat , 19/4/2013