Són molts els espectadors que aquests dies s'han queixat enviant cartes als diaris davant la febre retoladora que, d'uns mesos ençà, sembla haver posseït TV3. Em refereixo als subtítols que apareixen constantment en els telenotícies o programes diversos, substituint les veus en off, cada vegada que apareix algú que no parla en català o en espanyol. "Si vull llegir, agafo un llibre", diuen algunes veus. I la queixa té sentit, perquè els subtítols a la petita pantalla tenen una mida molt més reduïda, i per tant més incòmoda, que a la pantalla gran. A més, hi ha dos elements negatius afegits. En primer lloc, no tots els espectadors tenen quinze o vint anys i una vista aguda. Els espectadors que superen la mitjana edat necessiten més temps per identificar les lletres, i tot sovint es queden a mitges perquè el seu ritme de lectura topa frontalment amb l'accelerat ritme televisiu. Encara no han acabat de llegir, que el rètol ja ha desaparegut. Per altra banda, hi trobem textos molt atapeïts. Molt més que a la pantalla gran. I es que mentre el cinema acostuma a subtitular diàlegs, la televisió acostuma a subtitular declaracions, cosa que sovint obliga a encabir-hi un munt de text en un sol rètol. Vull dir que, en cas de dividir aquell text en dos rètols per fer-hi les lletres més grosses, el temps per a cadascun seria tan breu que no hi hauria temps de llegir-ne cap.

Davant d'aquesta situació, i tenint en compte la conjuntura actual, hi ha persones que atribueixen la supressió de les veus en off a una retallada pressupostària, però no és cert. La mesura de TV3 que comentem no té un mòbil econòmic, el mòbil és polític. D'entrada, cal dir que només les veus en off de programes específics són remunerades –una remuneració insignificant–, totes les altres, les dels telenotícies, pertanyen als mateixos redactors i són de franc. A més, si fos una qüestió econòmica, TV3 deixaria de doblar al català les pel·lícules que projecta, que això sí que té un cost significatiu. Fixem-nos, si no, en l'actitud de 8TV en aquest terreny. Aquesta cadena només projecta en català les pel·lícules que la Generalitat o TV3 ja han doblat prèviament. Tota la resta les projecta com si fos Tele-5 o Tele-Madrid: en espanyol.

La mesura, com dic, és política. I no ve de TV3, sinó de la Generalitat. Per a TV3, la retolació sistemàtica suposa una feina suplementària i més laboriosa en les tasques de postproducció que no pas les veus en off, que són veus professionals, homologades lingüísticament per la mateixa empresa i amb un nivell d'eficiència que es tradueix en velocitat. L'ordre de subtitular-ho tot respon a la il·luminació que algú "de més amunt" ha tingut amb aquest argument: "Hem de ser com Finlàndia, on la televisió no dobla res". Sobre el paper, sembla una mesura lògica i cosmopolita. Però quan l'analitzes t'adones que el substrat que l'origina és provincià, perquè, si veritablement aquestes autoritats tenen tant d'interès a imitar Finlàndia, per què no imiten també la seva normalitat nacional? Per què no imiten Finlàndia convertint Catalunya en un Estat? Ah, sí, és clar. És més fàcil jugar a creure'ns que som un Estat, que no pas ser-ho de debò. Per això sentim tants polítics que comparen Catalunya amb estats com ara Dinamarca, Holanda o Suècia, però que no fan res perquè Catalunya tingui el mateix rang internacional que Dinamarca, Holanda o Suècia. Volem menjar truita, però amaguem l'ou. I de la mateixa manera que sense ou no hi ha truita, sense Estat no hi ha nació catalana.

L'ordre de retolació sistemàtica imposada a TV3, per altra banda, demostra els despropòsits que pot arribar a cometre algú que desconeix profundament la matèria sobre la qual legisla des d'una taula de despatx. El primer punt és que a Finlàndia tota la població té en anglès la mateixa competència que pugui tenir en espanyol un català del sud o en francès un català del nord. A Catalunya, en canvi, la gent plenament competent en anglès és molt poca per la senzilla raó que l'anglès, a diferència de molts països europeus, no és la segona llengua del país i perquè, com tots els pobles que han patit la bota del feixisme, no té tradició de veure films en versió original. Aquí s'ha doblat sempre tot. I no precisament al català. Jo, personalment, estic a favor de la supressió del doblatge en el cinema. Però és obvi que mentre hi hagi doblatge a l'espanyol hi ha d'haver doblatge al català. Doblatge de debò, no pas la vergonya actual.

Un altre punt incongruent és que les declaracions d'un actor o d'un director en un programa cinematogràfic apareguin subtitulades i que els fragments dels films que es projecten durant tota l'emissió siguin doblats. I, a més, no pas doblats al català, sinó a l'espanyol! El qui ha dictat la norma, a més, ha oblidat que les declaracions no tenen tota l'estona el personatge en pantalla, ja que, mentre parla, s'aprofita el temps per projectar imatges. Però, és clar, mentre l'espectador llegeix no veu les imatges esmentades, i si les mira, no s'assabenta del que n'està dient l'entrevistat. Per això hi ha el sistema dual, perquè qui domini la llengua d'un film, sigui l'anglès, l'alemany, el japonès, etc., en tingui l'opció.

Finalment, sobta que es menyspreï un col·lectiu no pas multitudinari, però sí significatiu, com és el de les persones cegues. S'equivoca qui pensa que els cecs no tenen televisor. I tant, que en tenen! Òbviament, no en veuen les imatges però escolten tot el que s'hi diu. Ara, en canvi, per culpa de la febre retoladora, ni ho veuen ni ho poden sentir. Tot un detall de TV3.

El Singular Digital , 30/4/2013