La inutilitat dels consolats espanyols
El desvergonyiment d'aquesta gent arriba a l'extrem d'haver dit que si algú volia saber el nom de les víctimes el que havia de fer era telefonar a tots els hospitals i preguntar-ho. Talment com si els participants estrangers en la marató i els seus acompanyants sabessin quants hospitals hi ha a Boston i com es diuen. Ves per on, és aquesta, justament, la tasca de tot consolat: fer de pont administratiu entre el país receptor i el país d'origen dels nouvinguts. Era, per tant, el cònsol espanyol qui havia de saber el nombre d'hospitals que hi ha a Boston, era ell qui havia de fer les trucades i era ell qui havia de tenir la llista amb la nacionalitat de les víctimes. Recordem que Sánchez-Teran és el mateix individu que, ara fa nou anys, quan era cònsol a l'Argentina, va replicar les crítiques contra Espanya per la festa de la Hispanidad dient que els pobles colonitzats "estarien molt pitjor amb les civilitzacions inca, asteca, maputxe, sioux o apatxe".
Doncs bé, aquestes són les institucions espanyoles que els catalans mantenim amb els diners que ens són espoliats dia rere dia a un ritme de 698 euros per segon. Per cert, com és que l'atemptat de Boston ha estat notícia preferent dies i dies i, en canvi, no se n'ha dit res, de l'atemptat en una marxa popular a Somàlia? Com és que tres morts nord-americans són més importants que trenta morts somalis?
Cugat.cat , 3/5/2013