El cas de la catalana Clara Ponsatí, doctora en Economia per la Universitat de Minnesota i professora visitant de la càtedra Príncep d'Astúries a la Universitat de Georgetown, als Estats Units, és vergonyós, des d'un punt de vista democràtic, i demostra fins a quin punt el govern espanyol es troba en mans dels fills ideològics del franquisme. Però, és clar, això no és cap novetat. Aplegar en una mateixa frase els mots "Espanya" i "democràcia" és un oxímoron. Només cal mirar el 25è lloc que ocupa Espanya en la classificació dels estats democràtics, per darrere de Corea del Sud i de les illes Maurici. Fins i tot dues excolònies seves, com Uruguai i Costa Rica, li passen la mà per la cara. El que resulta veritablement suggestiu per als interessos de Catalunya és el valor pedagògic que té, a escala internacional, el fet que la senyora Ponsatí hagi estat censurada i castigada pel govern espanyol per haver manifestat la seva opinió favorable a la independència de Catalunya en un programa de la cadena televisiva Al Jazeera. Això sí que és d'agrair, ja que suposa tot un gol en pròpia porta per part d'Espanya. Per tant, no ho diem nosaltres. És la mateixa Espanya qui es mostra davant del món com el que realment és: una democràcia totalitària.

Tanmateix, que el totalitarisme espanyol sigui tan visceral que ni tan sols tingui sentit del ridícul no resta gravetat a la qüestió. Fixem-nos que estem parlant de pura llibertat d'expressió, estem parlant del cas d'una persona que pateix una represàlia governamental pel simple fet d'expressar amb extrema correcció el seu punt de vista sobre el dret a la llibertat de Catalunya en una entrevista. Sembla increïble, però és veritat, ja que suposa la recuperació d'un concepte abolit per totes les constitucions democràtiques. Em refereixo al delicte d'opinió. L'opinió és inherent a l'ésser humà perquè és la conseqüència directa de la seva facultat de pensar, de la seva capacitat de raciocini, i, per tant, castigar professionalment algú per haver fet ús d'aquest dret elemental és una acció que només pot ser qualificada de repugnant.

La Universitat de Georgetown ja ha dit que vol que Clara Ponsatí continuï treballant amb ells com estava previst, però es troba que no la pot contractar unilateralment perquè el conveni amb el ministeri d'Educació espanyol estableix que tot contracte ha de tenir el vist-i-plau de les dues parts i, en aquest cas, Espanya ha bloquejat la via administrativa després de rebre pressions de la seva ambaixada a Washington. El fet, com és lògic, ha tingut un gran ressò i un dels mitjans de comunicació més sorpresos ha estat la cadena que la va entrevistar inicialment. Per això, d'ara endavant, en ser entrevistada per Al Jazeera o per altres mitjans internacionals, Clara Ponsatí farà bé d'aclarir-los que Espanya està governada per un partit polític que no ha condemnat mai el franquisme i que va ser fundat per un exministre del règim de Franco, un règim de terror que va cometre milers de crims contra la humanitat. Dos petits detalls que Alícia Sánchez-Camacho i Enric Millo sempre amaguen en les esperpèntiques lliçons de democràcia que imparteixen a través dels telenotícies.

El Singular Digital , 7/5/2013