Boccaccio i les dones
El Decameró situa l'acció entre la fi de l'Edat Mitjana i la proximitat del Renaixement i gira entorn d'un petit grup de nois i noies florentins que, per fugir de la pesta, passen deu dies al camp explicant-se històries eròtiques i divertides que mostren la societat d'aquella època i els canvis que es van produir en la mentalitat dominant. Boccaccio, per altra banda, pensa més en les dones com a lectores, que no pas en els homes, ja que a elles no els era possible anar a estudiar a Atenes, a París o a Bolonya. Per això ell les empeny a pensar per si mateixes, alliberant-se de certs atavismes, i es recrea en les històries que parlen d'infidelitats matrimonials i de marits banyuts.
Recordem, per exemple, el marit avariciós que, ficant-se dins d'una bóta de vi per netejar-la i seguint les indicacions de la seva dona, des de fora -"ara grata aquí, ara grata allà"-, no veu com aquesta, mentrestant, es lliura a un altre home que li fa l'amor per darrere. També és divertida la història d'un jove hortolà anomenat Masetto de Lamporecchio que, fingint-se mut en un convent de dones casades amb Déu, acaba essent l'amant de totes elles fins que un dia, fatigat de tant frenesí, no es pot aguantar més i parla. Les monges, però, pensen que ha estat un miracle i el convencen perquè es quedi a viure amb elles, de manera que passen els anys i Masetto es mostra cada cop més agraït a Déu, ja que troba que és molt generós amb un home com ell, que li posa les banyes cada dia.
Cugat.cat , 10/5/2013