L'1 de maig passat, el diari El País va entrevistar el dissenyador Javier Mariscal i li va preguntar què va fer un valencià com ell, barceloní d'adopció, l'Onze de Setembre de 2012. Mariscal va respondre això: "¿Aquell dia de les banderes, que semblava l'època de Hitler? Doncs ni idea, no sé on era. Quan veig més de deu banderes juntes ja em surten grans. Tant me fa si són del Barça, de l'Espanyol o del Real Madrid. Uf! Quina mandra i quina tristesa. Són draps estampats". Uns dies després, arran del rebombori generat per aquesta resposta, Mariscal s'ha vist obligat a enviar una carta a alguns diaris demanant excuses per "no haver mesurat l'abast de les seves paraules", cosa que no esborra la barbaritat que va dir però que, com a mínim, el deixa en millor lloc que Telemadrid. Recordem que aquesta cadena s'ha negat a demanar disculpes per haver emès un reportatge que, com va fer Mariscal, comparava el catalanisme amb el nazisme. Mariscal, tanmateix, no s'ha retractat del tot, ja que acaba dient: "D'una cosa no me'n desdic: mai no m'han agradat les banderes. Cap ni una."

Arribats aquí, Mariscal hauria de respondre's algunes preguntes. I dic "respondre's" perquè és ell qui s'enganya a si mateix, és ell qui palesa una gravíssima contradicció entre allò que diu i allò que fa. Les preguntes, en tot cas, són aquestes: si, segons diu, mai no li ha agradat cap bandera, com és que no s'ha expressat mai en els mateixos termes per referir-se a la festa de la Hispanidad i a les desfilades militars inherents? Com és que la Diada, que commemora la data en què Catalunya va veure arrabassades les seves llibertats nacionals per la força de les armes, li recorda el nazisme i no té res a dir sobre la celebració del 12 d'octubre, data darrere de la qual s'amaga un genocidi? Què tenia de nazi la manifestació de la Diada, en què prop de dos milions de persones van sortir al carrer per reivindicar el dret democràtic més bàsic, que és el dret de decidir per mitjà de les urnes? Si qui demana dirimir els conflictes a través de les urnes és un nazi, com n'hem de dir de l'Estat que li nega aquest dret? I, finalment, com és que es va prestar a dissenyar la mascota dels Jocs Olímpics del 1992? No ho sap, el senyor Mariscal, que els Jocs Olímpics són una apologia de les banderes? No ha comptat mai les banderes que s'hi exhibeixen? Com és que si no li agraden les banderes, va decidir formar part de l'esdeveniment més abanderat del planeta? Per diners, potser?

S'entén, tanmateix, que respondre aquestes preguntes sigui molt difícil per a un nacionalista espanyol com el senyor Mariscal, que l'any passat va signar un pronunciament contra la llengua catalana i que ara fa quinze anys ja formava part del Foro Babel i signava manifestos espanyolistes al costat d'il·lustres totalitaris com Albert Boadella. Per això, el més sensat que podria fer és demanar-se disculpes a si mateix per mentir-se i enganyar-se tan barroerament.

Nació Digital , 11/5/2013