La Nit Literària de Sant Cugat és també, inequívocament, la nit d'Òmnium Cultural a la ciutat. I no només perquè n'és l'entitat organitzadora, sinó perquè tot l'esperit de la vetllada està amarat dels tres principis que fonamenten el seu naixement i la seva existència: llengua, cultura, país. L'edició d'enguany, com era previsible, va estar presidida per Salvador Espriu, de manera honorífica, amb motiu del centenari del seu naixement, fins al punt que tots els parlaments s'hi van referir. Ho va fer l'editor Ramon Balasch, en el seu pròleg literari, i ho van fer Rosa Caballé, presidenta local d'Òmnium, Muriel Casals, presidenta nacional de l'entitat, i Mercè Conesa, alcaldessa de Sant Cugat. A banda, és clar, de la formidable i espriuana representació d'una companyia teatral formada tota per dones i dirigida per Dolors Vilarasau.

Jo, personalment, d'aquella Nit, en destacaria tres missatges. Un d'implícit i dos d'explícits. L'implícit és el de la transformació experimentada per la nostra societat, com ho demostra el fet que va ser una Nit eminentment femenina, cosa que és magnífica i més important del que sembla, ja que significa evolució. L'únic que sap greu és que aquest encara sigui un avenç restringit a l'àmbit cultural i a l'administració pública. Vull dir que l'autèntica transformació es produirà el dia que aquesta normalitat s'estengui també als càrrecs de màxima responsabilitat de l'empresa privada.

I pel que fa als dos missatges explícits, el primer va ser el de la necessitat que Catalunya es constitueixi en un Estat independent i el segon el de la consciència lingüística. Fixem-nos que els atacs que està rebent la llengua catalana per part d'Espanya, ara amb l'anomenat LAPAO a l'Aragó, van ser el fil conductor de les paraules de les quatre persones que van intervenir. En aquest sentit, Ramon Balasch va recordar la denúncia que Espriu ja feia d'aquests atacs. I és que l'intent espanyol d'anorreament de la llengua catalana fa segles que dura i, com ha demostrat Alícia Sánchez-Camacho, lloant l'atac aragonès, té aquí col·laboradors força mancats de sentit del ridícul.

Cugat.cat , 24/5/2013