Sembla obvi que Enric Millo, portaveu del PP a Catalunya, ensuma la defenestració d'Alícia Sánchez-Camacho i intenta cridar l'atenció dels seus caps a Madrid dient allò que volen sentir. Vegem-ne quatre d'aquestes intervencions públiques que la realitat ha acabat revelant com a galdoses mentides. La primera té a veure amb el reportatge de Telemadrid que vinculava Catalunya amb el nazisme. Segons el senyor Millo, el reportatge només comparava "estils de fer propaganda, no pas persones". Ah, sí? D'això se'n diu baixesa moral. La prova és que fins i tot Alemanya s'ha esfereït en veure com el president Mas i els polítics Oriol Junqueras i Alfred Bosch eren comparats amb Hitler i Stalin.

La segona mentida té relació amb el lingüicidi del seu partit a Aragó per mitjà de l'esquarterament de la llengua catalana que s'hi parla restant-li drets i denominant-la LAPAO, un dialecte del naxi que es parla a Birmània, al Tibet i a la Xina meridional (!). Sobre això, Millo diu: "Respecto el que ha decidit el govern d'Aragó". I aleshores cal preguntar-li com és que respecta una barbaritat com aquesta i, en canvi, no respecta el que ha decidit el Parlament de Catalunya amb relació a la llengua catalana a les escoles?

La tercera del senyor Millo -per bé que provoca una forta riallada- ha consistit no sols a negar la descarada i espectacular espoliació que patim per part d'Espanya, sinó a dir que aquell país "està pagant molt més del que li deu a Catalunya". Una afirmació, aquesta, molt ben replicada per l'economista Xavier Sala-i-Martín dient que "històricament l'Estat inverteix a Catalunya molt menys del que inverteix en altres regions. Durant trenta anys seguits el govern espanyol ha invertit només el 8% del PIB malgrat que la disposició addicional tercera de l'Estatut deia que en els propers set anys invertiria a Catalunya el 20%. Els diners que avança el govern espanyol a Catalunya són els nostres diners".

I la quarta, finalment, posa en evidència les corredisses que ha arribat a fer Enric Millo per fer-se un lloc en la política. Ha estat Joan Puigcercós qui ha explicat que Millo, en marxar d'Unió perquè no el deixaven ser cap de llista per Girona, es va oferir per entrar a Esquerra i que, en dir-li que era millor que provés al Partit Socialista, ell va decidir trucar a la porta del Partit Popular. Aquest és, per tant, el portaveu del PP a Catalunya, un polític que pot anar d'una banda a l'altra del ventall parlamentari sense cap mena d'escrúpol. Com venia a dir un jueu universal: "Aquesta és la meva ideologia; si no li agrada en tinc d'altres".

Nació Digital , 25/5/2013