Delenda est Hispania és un llibre de lectura obligada per a tot català que vulgui carregar-se d'arguments en favor d'un Estat independent per a Catalunya. Són arguments rigorosament documentats que, dividits en tretze apartats, ens parlen de la construcció de la idea d'Espanya, del bloqueig econòmic contra Catalunya, de la Catalunya en via morta, de les vies d'accés a la independència, de la Catalunya-Estat, de la dissolució de l'Estat espanyol i, entre altres qüestions, del reconeixement internacional de l'Estat català. Albert Pont, l'autor d'aquest llibre, que és especialista en Dret Internacional i vicepresident del Cercle Català de Negocis, ha fet una tasca impressionant –ho remarco: impressionant– que no s'ha vist recompensada mediàticament. Els grans mitjans estan tan ocupats promocionant els productes dels qui blasmen Catalunya, com ara Joaquin Sabina o Alfonso Guerra, que no tenen temps de donar el relleu que mereix a una autèntica obra mestra de l'assaig, com és Delenda est Hispania. Però el llibre existeix i eixampla la ment de qui el llegeix. Fem-ne un petit tast:

• "La constitució de l'actual Estat espanyol es fonamenta en un acte il·lícit, un acte nul de ple dret. Ni aleshores ni ara, cap entitat sobirana tenia potestat per dissoldre la sobirania de cap altra entitat; menys encara si la seva sobirania era originària i plena com la del Principat de Catalunya i les de la resta d'identitats de la Corona catalanoaragonesa."

• "El federalisme, com a projecte polític, només es pot fonamentar en la mateixa naturalesa jurídica i en la igualtat sobirana de les entitats federades. Una 'federació' d'entitats de diferent naturalesa mai no podrà donar lloc a una entitat federal, sinó a una nova forma de dominació. Només establiria un nou marc de legitimació de la dominació d'uns pobles per uns altres."

• "Catalunya s'ha entestat a mantenir una actitud constructiva amb l'Estat espanyol. Un greu error. No es pot ser mai comprensiu ni autocompassiu amb qui ens intenta destruir. [...] Espanya no percep la voluntat negociadora i la tradició pactista de Catalunya com a signe del nostre esperit constructiu, sinó com a signe de debilitat. [...] L'animadversió sociològica envers Catalunya està perfectament instal·lada en la concepció identitària i en la cultura política dels espanyols. No necessiten un manament legal per imposar un criteri que comparteixen, ja que forma part de la seva idiosincràsia. Però no deixa de ser una manifestació de la pròpia malaltissa debilitat."

• "L'esforç que patim els catalans per l'embargament fiscal a què Espanya ens sotmet equival a dinou vegades el Pla Marshall que els Estats Units varen destinar per a la reconstrucció d'Europa després de la Segona Guerra Mundial, i és més de tres vegades superior al cost de la reunificació alemanya."

• "Espanya no és viable econòmicament, ni podrà fer front al seu propi deute, un cop hagi perdut l'aval de Catalunya. Davant la seva debilitat, Espanya serà objecte de l'atac d'uns mercats internacionals i d'uns creditors que no en tindran prou a repartir els seus actius. Són ells qui liquidaran Espanya, no pas nosaltres."

• "I mentre Espanya llença margarides als porcs, Catalunya espera, sempre espera... La docilitat d'alguns catalans és exasperant; la connivència i la complicitat d'altres, una traïció. No hi ha justificació ideològica possible."

• "Espanya s'està preparant per sobreviure a la nostra independència, ja que, en principi, només l'adopció d'una forma d'organització territorial del poder pròpia d'un Estat integral pot evitar la seva dissolució i la desaparició de la Corona espanyola. I ho està fent al preu de posar en perill la viabilitat no solament de tota l'economia espanyola, sinó també del sistema monetari europeu i la continuïtat del projecte polític de la Unió Europea."

• "Els referèndums sobre la secessió i l'annexió de territoris, o la unificació d'Estats, només es poden convocar dins dels límits dels territoris en qüestió. Mai no es convoquen en el territori de tot l'Estat predecessor. Això podria ser considerat com una mesura de compulsió política, que el Dret Internacional no permet."

• "La Generalitat ha d'abandonar el victimisme autocompassiu de sempre i ha d'aprendre a LIDERAR. Ha d'establir els mecanismes per fer aflorar d'una vegada per totes el FEIXISME que impregna la societat espanyola i que tan hàbilment s'ha instal·lat en l'entramat institucional de l'Estat i els seus poders fàctics, però també en la nostra societat. Amb la seva actitud provocadora, Catalunya ha d'aconseguir que les autoritats civils espanyoles perdin el control sobre les autoritats militars de l'Estat, i sigui l'exaltació del mateix fanatisme espanyolista qui faci sortir els militars al carrer."

• "Ningú no ens farà fora de cap organisme internacional, menys encara de la Unió Europea. Simplement haurem de formalitzar la nostra adhesió com a membre de ple dret, en lloc de ser-ho com a part de la delegació espanyola. Les exportacions de les 934 empreses alemanyes, les 762 empreses franceses i les 490 empreses nord-americanes que recentment han invertit en el nostre territori depenen del reconeixement internacional del nostre Estat."

Delenda est Hispania, d'Albert Pont, és un antídot contra el missatge demagog, pusil·lànime i immobilista que els grans altaveus mediàtics propaguen dia rere dia amb la intenció d'emmanillar-nos mentalment. Hi ha una oligarquia espanyola i uns sectors renegats de la societat catalana que ens volen callats, submisos i complaents –perquè tots els seus beneficis, absolutament tots, individuals o de classe, estan fonamentats en la subordinació de Catalunya a Espanya–, i aquest llibre els desemmascara de dalt a baix sense pietat. Llegir-lo, per tant, és prendre's una exquisida, urgent i vivificant contrametzina.

El Singular Digital , 4/6/2013