Des de quan el vostre interès pel vi català?

És un interès lògic. El vi català és el vi del meu país, és el vi de la meva terra, i no tindria sentit que no estimés les coses bones que produeix la meva terra.

En l'article "Per què no consumim vins catalans?" vau ser clar i contundent. Falten més missatges com aquest?

I tant! Ja sigui per inèrcia o per desconeixement, consumim Rioja i Ribera de Duero sense adonar-nos de la gran quantitat de vins catalans amb prestigi internacional que podrien ocupar el seu lloc. Catalunya és terra de vins, perquè té el terreny adient per produir-lo i una diversitat de raïms pròpia, com ara el xarel·lo, el trepat, el sumoll, el macabeu... És increïble que girem l'esquena als nostres productes i a la seva altíssima qualitat. Som l'enveja d'altres països i resulta que nosaltres ni tan sols en som conscients.

Què podem fer per incentivar el consum de vi català?

Promoure l'autoestima en aquest terreny. Difondre la qualitat dels nostres vins i el plaer que proporciona assaborir-los. Això no significa que tanquem la porta a conèixer els vins d'altres països, però, per sentit comú, el vi de consum habitual dels catalans ha de ser vi català. I en això hi tenen tanta responsabilitat els restauradors com els consumidors. És vergonyós que en bona part dels restaurants de Catalunya el vi de la casa no sigui un vi català. Això, a banda de demostrar un menyspreu profund pel país, resulta inconcebible en altres llocs. El vi de la casa en un restaurant de França és francès i el vi de la casa en un restaurant d'Espanya és espanyol. Serà difícil, per no dir sorprenent, que el vi de la casa en aquests dos països sigui català. I a mi ja m'està bé, això, perquè quan entro en un restaurant francès, per exemple, vull notar que sóc a França i no pas a Catalunya. A Catalunya ja bec vi català. Però si estic en una altra terra vull conèixer i assaborir el vi d'aquella terra. I, per la mateixa raó, si fos francès, i viatgés a Catalunya, voldria conèixer i assaborir els vins de Catalunya.

Té tints polítics, també, aquesta "riojitis" que vivim i patim?

Sí, és clar. És inevitable. La baixa autoestima dels catalans prové dels tres segles d'inferiorització política que han patit. Una nació que fa tres-cents anys que no decideix per si mateixa no creu gaire en les seves possibilitats i té tendència a pensar que tot el que ve de fora és millor que tot allò que ve de dins. I una de les conseqüències d'aquesta indolència és la invisibilitat del vi català en els restaurants del país i a les taules particulars dels mateixos catalans.

Des d'Alemanya, on heu estat corresponsal per a diferents mitjans, com ha vist, en perspectiva, el sector del vi català?

Ja fa molts anys que no visc a Alemanya i no sé quina visió se'n té, dels nostres vins, actualment. Però el que sí que puc dir, perquè ho vivia a diari, és l'enorme estima que tenen els alemanys pels seus productes, tant si es tracta d'un cotxe o d'un calefactor com d'una afaitadora o una liquadora. Els alemanys, per damunt de tot, consumeixen productes alemanys. I com que són bons, els exporten. Nosaltres volem vendre vins a fora, però els amaguem a dins.

Creieu que la premsa tradicional ha tractat massa poc la cultura del vi?

Ara potser es perceben canvis positius, en aquest camp. Hi ha una mica més d'inquietud i de voluntat de coneixement. Crec que els productors de vins catalans haurien de motivar i documentar tant com sigui possible els mitjans de comunicació catalans perquè difonguin els vins del país i n'estimulin el consum.

Alguna anècdota, sorpresa, qüestió o fet remarcable que hàgiu viscut amb els nostres vins a l'estranger?

El restaurant de cuina iraquiana Mesopotàmia 2, de Londres, regentat per la germana de Pius Alibek, que és el propietari del Mesopotàmia de Barcelona, té com a vi de la casa un Montsant.

Si haguéssiu de decantar-vos per una regió vitivinícola catalana, quina seria, quin vi?

Crec que hi ha un vi per a cada ocasió. Montsant, Priorat, Penedès... El vi és indestriable de l'estat anímic en què ens trobem, del menjar que triem, de l'entorn que tenim, de la companyia que gaudim...

Coneixeu vidirecte.cat? Què us sembla la iniciativa?

Sí que la conec. És just una de les eines que necessitem per ser més catalanocèntrics en aquest terreny. Trobo esplèndida la seva aposta pels productes de proximitat, facilitant que la gent, tant si són restauradors com particulars, s'estalviï diners comprant a preu de celler, pagant-ho directament al productor, i rebent la compra a casa sense costos addicionals. Són aquestes iniciatives plenes d'autoestima les que fan avançar el país.

vidirecte.cat , 19/4/2013