Aquelles persones que no se'n saben avenir del fet que Espanya no hagi derogat mai el Decret de Nova Planta, de Felip V, només han d'observar la política del Partit Popular contra la llengua catalana per trobar-hi la resposta. Els autors d'aquell decret ja no hi són per raons biològiques, però els seus hereus continuen remant en la mateixa direcció. Tanmateix, és ben cert que se senten fracassats. "Com és possible que després de tres segles d'atacs ferotges contra la llengua catalana, aquesta no sols es mantingui viva sinó que gosi continuar essent la llengua nacional?", es pregunten. I, és clar, això els exaspera i actuen a través del govern espanyol amb una llei de l'Educació d'ideologia franquista o fan com el PP de Sant Cugat, que intenta que el català deixi de ser la llengua preferent de l'Ajuntament.

Per poder somiar que els seus desitjos es convertiran en realitat, el PP compta amb un aliat anomenat Tribunal Constitucional espanyol. Això és ben sabut. Però és un aliat molt feble, perquè està totalment desacreditat i no fer-li cas s'ha convertit en una qüestió de dignitat i de justícia. Quin valor té un tribunal que és nomenat per dos partits polítics per tal que dicti sentències d'acord amb la ideologia i els interessos d'aquestes dues formacions? Hi pot haver una mascarada més gran? És com si els partits del Barça els arbitrés sempre un militant del Reial Madrid amb un odi visceral pels colors blaugrana, per la seva simbologia i per la seva representativitat. No valdria la pena sortir al camp a jugar, perquè la derrota sistemàtica estaria garantida.

Doncs bé, tota la política catalana està sotmesa a una mascarada així. I el procés de substitució lingüística del PP forma part del mateix objectiu. Per això, segons aquest partit, hi ha ciutadans de primera i ciutadans de segona. El ciutadà de primera és el senyor de Toledo que pot exigir que la llengua castellana tingui a Catalunya el mateix rang que la llengua catalana. El ciutadà de segona, en canvi, és el senyor de Girona que no pot exigir que la llengua catalana tingui a Castella el mateix rang que la llengua espanyola. D'això en diuen igualtat.

Cugat.cat , 28/6/2013