Aquesta pel·lícula agradarà força als qui, jutjant que no era de la seva colla, van guardar un silenci còmplice davant la condemna a mort a Puig Antich. Són els mateixos que ara ens el presenten com un vailet sense ideologia, que atracava bancs i que, ves quina mala sort, va ser executat per un Franco rabiüt arran de la mort de Carrero Blanco. El mateix director, Manuel Huerga, diu que la idea no era fer un film de caràcter “localista i anecdòctic”, ja que, des d’una òptica universalista, les idees que defensava Puig Antich “no interessen a la gent”. Així, mitjançant la manipulació dels sentiments, l’espectador acaba vessant unes llàgrimes que li permeten sortir del cinema sentint-se molt més humà que quan hi ha entrat. Tot molt digne d’un premi Goya. Només hi ha una cosa localista i anecdòtica: la llengua catalana. Per sort, gràcies al fet d’estar prohibida per Franco, Huerga ha pogut rodar la història en una llengua veritablement còsmica. El títol ja ens ho indica: el cas és conegut per Puig Antich, sí, però oi que Salvador sona molt més universal? Quina gran pel·lícula hauria pogut fer un localista recalcitrant com Ken Loach...