Víctor Alexandre acaba de publicar dos nous llibres, La paraula contra el mur i TV3 a traïció. El primer ha estat guardonat amb el Premi d'Assaig Francesc Ferrer i Gironès i és un diàleg en línia entre un català i un espanyol sobre els drets nacionals de Catalunya. En aquest moment ja va per la segona edició i una editorial basca l'està traduint a l'èuscar. El segon és un estudi en profunditat dels dos anys de gestió socialista de TV3 i despulla el missatge subliminar que l'emissora amaga darrere de frases, conceptes i definicions d'aparença innocent i que abasta tots els telenotícies i també diversos programes i sèries.

No és freqüent, que un autor tregui dos llibres de cop.

No, però hi ha una explicació. TV3 a traïció feia temps que estava fet i La paraula contra el mur és fruit d'un premi que no sabia que tindria la sort de guanyar. Vull dir que una cosa és el temps que dediques a escriure un llibre i una altra la data en què es publicarà.

És un títol molt bonic, La paraula contra el mur.

Sí que ho és. És una metàfora de la situació que s'estableix quan un català parla dels drets nacionals dels Països Catalans amb un espanyol, encara que, com el del llibre, sigui filòleg, votant del PSOE i funcionari del Parlament Europeu. En temes socials hi ha bona entesa, però en qüestió de drets nacionals el seu nacionalisme espanyol és tan ferreny com el d'un votant del PP. Tots dos entenen Espanya com una divinitat que va néixer amb el Big Bang i que només un altre Big Bang pot modificar. Que el mot cerrazón no tingui traducció al català ja ho diu tot.

Si Espanya és un mur, té sentit el debat?

El debat és un parany espanyol que ens distreu de l'objectiu. Com més temps dediquem a justificar-nos, més lluny som del dia en què no ens caldrà fer-ho. Maurici Serrahima no se'n va sortir davant Julián Marías en els anys 60, i ara, quaranta anys després, La paraula contra el mur demostra que continuem aturats exactament en el mateix punt. Això, és clar, indica la vigència del debat, però no té cap sentit esmerçar energia intentant convèncer algú que et considera una propietat seva.

A qui creieu que pot ser més útil la lectura de La paraula contra el mur, als catalans o als espanyols?

Segons una enquesta que tinc al meu web, a tots dos. Als catalans, per fornir-se d'arguments contra tòpics ridículs segons els quals «els estats estan desapareixent», «no hi ha drets col·lectius», «ja no hi ha fronteres», etc. Als espanyols, perquè comprenguin que no existeix cap nació de nacions, i menys encara un Estat-nació de nacions. Qui digui això, té una visió racista dels pobles. Ens està dient que hi ha pobles superiors i pobles inferiors. Espanya seria un poble superior i Catalunya, un poble inferior. Aquesta és la tesi del PSC.

L'interlocutor espanyol de La paraula contra el mur existeix realment o és un recurs literari?

No, no. Existeix i és un amic personal i republicà. Però la majoria de republicans espanyols, fins i tot els més ateus, tenen una cosa en comú amb el franquisme: la unitat d'Espanya és «sagrada».

El llibre està en dues llengües.

Sí, la part espanyola, que és la més curta, està en espanyol i la catalana, en català. Crec que el contrast de totes dues llengües ajuda a veure que es tracta d'un diàleg entre dos pobles. I és que, com diu Harold Bloom, «catalans i espanyols són dues civilitzacions diferents».

Parlem ara de TV3 a traïció. Què ha traït TV3?

TV3 ha traït els seus principis fundacionals, aprovats pel Parlament de Catalunya: «Dotar la llengua catalana d'un espai que garanteixi la seva presència en un àmbit dominat per l'espanyola i crear consciència de pertinença a una comunitat nacional diferenciada.» Tot això ha desaparegut, però el més greu no és la desnaturalització de TV3. El més greu és que s'ha convertit en un instrument ideològic al servei del Partit Socialista. Ara, com a mínim, els catalans ja no s'hauran de basar en percepcions per denunciar aquesta situació. Ara tenen un llibre que explica de quina manera el PSC se serveix de TV3 per rentar-nos el cervell i espanyolitzar-nos.

Com pot espanyolitzar molt més TV3 que no pas Tele-5 o La Sexta?

Justament perquè és TV3. Quan l'espectador català mira Tele-5 o La Sexta sap molt bé que són cadenes de Madrid amb mentalitat hispanocèntrica, i això activa en ell uns mecanismes psicològics de prevenció davant el discurs. Quan mirem TV3, en canvi, justament perquè és «la nostra», aquesta prevenció es desactiva. Aleshores, confiats i amb la guàrdia baixa, el missatge espanyolitzador penetra subliminarment en el nostre cervell. És pervers.

I això com es fa?

De diverses maneres. L'eina principal són els telenotícies. Espanyolitza mil vegades més un telenotícies de TV3 que La mañana de la COPE. Per començar, el nom d'Espanya hi apareix moltes més vegades que el de Catalunya. El de Països Catalans hi està prohibit. Totes les informacions que se'ns transmeten són hispanocèntriques i situen Espanya com a principi i final de la vida dels catalans. TV3 no té mercat fora dels Països Catalans, però tot, absolutament tot allò que se'ns diu, ens és presentat com a indestriable d'Espanya. Ja siguin frases de repetició diària —«el govern central », «a la resta d'Espanya», «en el conjunt d'Espanya», «els espanyols pensem...», «els espanyols consumim...», etc.— o notícies sense el més mínim valor informatiu als Països Catalans, com ara un accident de trànsit a Toledo o l'explosió d'una bombona de butà a Burgos. Només en un mes he comptabilitzat trenta notícies de Burgos, una per dia. TV3 és l'eina d'espanyolització més important de Catalunya.

Teniu més exemples?

Són 300 pàgines. Un dels exemples més escandalosos de manipulació informativa el trobem en el tractament de la manifestació del 18-F. Any 2000, «Catalunya per la pau»: 16 minuts; any 2003, «Contra la guerra »: 15 minuts; any 2006, «Som una nació»: 5 minuts. Per altra banda, hi ha una intenció inconfessada de fer de TV3 una emissora bilingüe. Actualment, ja és impossible mirar TV3 sense saber espanyol.

Quin és el propòsit del llibre?

D'una banda, desemmascarar la croada espanyolitzadora dels gestors socialistes. De l'altra, sensibilitzar la societat catalana i fornir d'arguments els professionals no hispanoaddictes de l'emissora per tal que es revoltin contra aquesta situació.

Feu acusacions personals?

No, només dono proves. No es tracta de saber qui ha redactat determinada notícia o ha dit tal cosa. Estem parlant de la televisió nacional de Catalunya i és ella qui ha de tenir una visió catalanocèntrica de la vida, de la mateixa manera que és hispanocèntrica la visió de TVE o italocèntrica la de la RAI. Això és així en tots els països, independentment del que voti cada ciutadà. Som els catalans un poble diferent de la resta del món?

Lletres , octubre-novembre 2006