Ara fa quatre mesos, el 24 de maig passat, el senyor Jorge Carreras, president del Partit Popular a Sant Cugat, va publicar un article en aquestes mateixes pàgines titulat "Dimiteixi, senyora Conesa" en què demanava la dimissió de l'alcaldessa, Mercè Conesa. Anunciava també que l'article tindria continuïtat i que en vindrien dos més en la mateixa línia, raó per la qual he esperat pacientment a veure quines noves i potentíssimes raons adduïa per persistir en la seva demanda. Sembla, però, que se li ha acabat la munició o que ignora una regla bàsica en premsa, que és que quan dius "desglossaré l'exposició en tres articles consecutius" has de complir la teva paraula, mantenir el mateix títol i numerar-los entre parèntesi -1, 2 i 3- per tal que el lector els identifiqui i sàpiga que allò que llegeix forma part d'un global més ampli. Doncs bé, el senyor Carreras no sols no ho ha fet sinó que des de l'esmentat 24 de maig s'ha limitat a publicar un article sobre la tradició de la Festa Major, cosa que contradiu les afirmacions del text inicial en què ens deia que la demanda de dimissió de la senyora Conesa "no és una petició partidista; no és una petició que neixi d'un impuls impremeditat. És una petició que sorgeix de la convicció que la senyora alcaldessa i el seu equip han demostrat aquests últims mesos una incapacitat preocupant com a governants de la ciutat". Déu n'hi do.

Em sobta, francament, que el senyor Jorge Carreras, que pertany a un partit que té un perdigó a l'ala en matèria de corrupció, amb exmembres a la presó, nombrosos polítics obligats a passar pels jutjats i casos especialment escandalosos al govern espanyol, al País Valencià i a les Illes, tingui la gosadia de demanar dimissions. Posats a fer, podria començar per demanar la dimissió d'Alícia Sánchez-Camacho, presidenta del partit a Catalunya; un autèntic cadàver polític que es vanta de tenir fiscals "de confiança" i que es passeja pel Parlament donant lliçons de transparència i de bona praxi política malgrat que, com li va dir el president Mas, "li falta sentit de la mesura; i no vaig més enllà per no ofendre-la personalment".

Cal dir al senyor Carreras que si creu que la senyora Conesa ha de dimitir per coses que ell mateix qualifica de "molt greus", el primer que ha de fer és presentar-ne proves fefaents. No és admissible intentar embrutar l'honorabilitat de les persones vinculant-les a maniobres enemigues de la transparència sense cap prova que ho demostri. Amb tot, ja que sembla que el senyor Carreras és afeccionat a l'ètica, serà pertinent demanar-li que comenci per ser coherent. Hi ha un conjunt de raons per les quals un polític tan "ètic" com ell hauria de presentar la dimissió del seu càrrec i abandonar el Partit Popular. ¿No sent cap mena de vergonya, de pertànyer a un partit que criminalitza el dret de decidir, un dret que és la base sobre la qual descansa tot el sistema democràtic? No l'esborrona representar un govern que prohibeix que una col·lectivitat s'expressi dipositant una papereta en una urna? No l'indigna el genocidi lingüístic que el PP està portant a terme al País Valencià i a les Illes? No se li enrojola el rostre, de presidir la secció local d'un partit que va ser fundat per Manuel Fraga, un personatge que hauria d'haver estat assegut davant d'un Tribunal Penal Internacional com a membre d'un règim que va cometre milers de crims contra la humanitat? Si de debò som davant d'un amant de l'ètica, només li podem dir una cosa: dimiteixi, senyor Carreras.

Diari de Sant Cugat , 6/9/2013