Crec que Sant Cugat és una ciutat que pot sentir-se orgullosa de la seva vida teatral. No em refereixo només a l'èxit de públic que acompanya habitualment els muntatges que s'estrenen al Teatre-Auditori, que és ben manifest, sinó a les petites formacions que amb pocs recursos, però amb un entusiasme admirable, enriqueixen la vida cultural del municipi amb els seus treballs. Aquest és el cas, per exemple, del Grup de Teatre Espiral amb seu a Valldoreix i dirigit per Trini Escrihuela.

Ara fa uns dies, dintre del programa de la Festa Major de Valldoreix, el grup Espiral va presentar "Espriu, una engruna d'autèntica llum", un espectacle encantador integrat per fragments de quatre peces de l'autor –"Tereseta que baixava les escales", "Antígona", "Inici de càntic en el temple" i "Conversió i mort de Quim Federal"–, amb la veu del gran actor Jaume Pla narrant en primera persona, com si fos el mateix Espriu, els fets més significatius de la seva vida. La idea és molt bona, perquè permet que en tan sols una hora i quart l'espectador poc avesat en l'obra d'aquest autor cabdal de les lletres catalanes, que va arribar a ser proposat per al Premi Nobel de Literatura, tingui una visió de conjunt de la seva personalitat.

Molt reeixit, per cert, el treball de tots els intèrprets, tant els que tenen més protagonisme, com ara Rafa Usero o Laia Cerdà –esplèndids i versàtils–, com la resta. Aquesta, però, és una qüestió que probablement el crític Eduard Jener abordarà nom per nom en més profunditat. Jo tan sols vull fer una crida als santcugatencs perquè siguin conscients del privilegi que suposen els grups teatrals locals que tenim i, en aquest cas concret, el grup Espiral. És tot un plaer assistir als seus muntatges. Hi ha santcugatencs als quals cal recordar-los que en els districtes també hi ha vida, i Valldoreix n'és la prova.

Cugat.cat, 27/9/2013