De llibres per a l'aprenentatge de l'anglès n'hi ha molts, moltíssims. Però un manual d'anglès complet pensat exclusivament per a catalanoparlants com el que ha publicat Lou Hevly és tot un regal, perquè les preguntes que es fa un català, en estudiar aquella llengua, sovint no tenen res a veure amb les que es puguin fer un espanyol, un alemany, un danès o un japonès. Cada llengua té la seva lògica i és natural que les persones d'altres orígens que la volen aprendre els costi d'entendre determinades discordances. El llibre de què parlo es diu "Anglès fàcil. Anglès essencial per a catalanoparlants" (Manual d'autoaprenentatge, nivell bàsic) i suposa una innovació metodològica absoluta, tant pel que acabem de dir com pel fet que aprofita les múltiples connexions entre la llengua catalana i l'anglesa a fi de simplificar el coneixement de la segona.

Potser l'únic retret a fer-li és que no adverteixi que ha optat per l'anglès nord-americà, en lloc de l'anglès britànic. No dic pas que això sigui negatiu -que no ho és-, però hauria estat bé d'advertir-ho. Ho veiem en aquest parell d'exemples:

"Es deuen haver perdut" (They must have gotten lost)
"Em puc emprovar aquests pantalons? (Can I try on these pants?)
En anglès britànic seria: "They must have got lost" i "Can I try on these trousers?"

Aquestes són les reflexions que l'autor, Lou Hevly, es fa en les pàgines del llibre: "S'ensenya l'anglès sense establir comparacions amb la llengua materna perquè és el mètode més eficaç, o potser més aviat perquè és el mètode que proporciona més avantatges als qui publiquen els llibres, formen els professors i gestionen les acadèmies privades?"

Fem-ne un petit tast:

• "Quan en català parlem en família i ens referim a un altre membre d'aquesta, fem servir l'article davant del nom: 'el pare', 'la mare', etc.; exemples: 'Has parlat amb el pare?' o 'Acabo de veure la mare'. En anglès, en aquests casos l'article no es tradueix i, a més, s'escriu el nom amb majúscula inicial: 'Have you spoken with Father?, 'I've just seen Mother.'"

• "El català fa servir el plural de la forma masculina per a referir-se a parelles o a grups parentals; així el pare i la mare s'anomenen 'pares', el germà i la germana s'anomenen 'germans', etc. En canvi, en anglès, 'els pares' s'anomenen 'parents' (no pas 'fathers', que només es refereix a un grup d'homes), els avis s'anomenen 'grandparents', els germans s'anomenen 'brothers and sisters' (o, en anglès més formal, siblings), etc."

• "L'adverbi 'eventually' és un fals amic, ja que no vol dir mai 'eventualment'. 'Eventually' = al final (després de molt de temps). Exemple. 'Al final va admetre que jo tenia raó' (He eventually admitted I was right)."

• "A diferència del català, l'anglès no pot fer servir noms personals com a complement de la locució 'there be'; exemple: 'Qui hi ha a la cuina?' - 'Hi ha la teva mare'. 'Who is in the kitchen?' - 'Your mother is there'. No hem de dir: 'There is your mother.'"

En definitiva, som davant d'un llibre molt útil per a professors d'anglès catalanoparlants de l'escola pública o d'escoles d'idiomes i estudiants de diferents graus i també per a persones que, mancades de temps o de recursos econòmics, s'estimen més aprendre l'anglès pel seu compte i al seu ritme. Per això el llibre inclou exercicis al final de cada secció i el seu corresponent solucionari. El millor, tanmateix, com dic, és que el lector té la sensació que s'adrecen exactament a ell, com a catalanoparlant, i que li resolen tots els dubtes que li genera l'adaptació a una altra manera de veure i d'explicar el món.

Racó Català , 3/10/2013