Darrerament he tingut oportunitat de llegir una novel·la del poeta i llibreter santcugatenc Àlvar Masllorens que m'ha encantat. No és pas un llibre nou, data del 2002 i va ser premi Roc Boronat, però en vull parlar perquè em sembla un exercici exquisidament descarnat sobre el desamor. El seu títol és El so inaudible de les estrelles (Proa, 2002) i relata el procés de descomposició d'una parella, en Sergi i la Núria, que s'enamoren de joves, que inicien una vida en comú plena d'ideals i de somnis i que, a poc a poc, amb l'arribada dels fills, es van distanciant gairebé sense adonar-se'n. Al principi, les desconnexions d'un dels dos queden amagades sota el pes de la vida quotidiana i no hi ha retrets. La persona que pateix l'allunyament de l'altre -en aquest cas és la dona qui veu com el món mental del seu home es troba fora de la llar familiar- és la primera a justificar un comportament que no comprèn i fins i tot arriba a culpabilitzar-se per no estar a l'altura dels elevats neguits intel·lectuals del company. Amb el temps, però, la llar familiar esdevé l'espai de convivència de dos éssers que ja no tenen res a dir-se i que, tot i compartir un mateix llit, han perdut el desig d'estimar-se.

"L'única tendresa de què em nodria era la que podia absorbir, goludament, dels dos infants que omplien el meu món i li donaven un nou sentit", diu la Núria. "Però amb aquesta tendresa gasiva no n'hi havia prou per omplir el meu cos de dona. Ni amb les mirades dels desconeguts que lliscaven per la meva pell com aigües feréstegues que jo recollia amb delit, amb fruïció. Esperar-te era aleshores massa dur, quan tot el meu cos bramava i s'estremia sol, imaginant escenes, mans, carícies, sexes de totes les mides i colors donant-me joc, plaer, despertant-me altre cop a una vida que m'havia abandonat i que jo continuava invocant mal que fos únicament amb el pensament".

El personatge de la Núria és la veu narrativa a través de la qual coneixem la personalitat d'en Sergi i els afers que han configurat la relació de tots dos com a parella. Ella és una professional de la medicina, una dona terrenal que en cap moment oblida les seves responsabilitats com a mare, i ell un home de vida laboral incerta, que no és capaç de reeixir en cap ni una de les empreses existencials que es proposa. Hi ha tercers, sí, però aquests tercers, en aparèixer, no tenen res a veure amb l'esfondrament de la parella. Són personatges absolutament secundaris sense els quals els fets també s'haurien esdevingut. Són un bàlsam, tanmateix. Com el personatge d'en Josep: "En Josep va ser el millor amant, l'únic a qui em plaïa veritablement lliurar-m'hi i l'únic que podia omplir el gran buit que tu havies ocasionat. El metge de les meves moltes ferides esdevindria el company impostat en el lloc que abans tu, Sergi, havies ocupat, i ell omplia allò a què havies renunciat temps enrere, sense importar-te el dolor que m'infligies, la buidor que em provocaves, l'anorreament a què em sotmeties".

"El so inaudible de les estrelles", d'Àlvar Masllorens, és una delicada introspecció de la vida matrimonial, una aguda anàlisi de les lleis que regeixen el comportament de dos éssers que un dia es van estimar i que els anys han convertit en dos estranys. Una novel·la, en definitiva, que parla de la complexitat de les relacions humanes, de la dificultat d'unificar universos individuals i de l'evidència que, en aquest marc de cohabitació que hem creat, tant els homes com les dones ens movem a les palpentes.

Diari de Sant Cugat , 1/11/2013