El despit amb què el nacionalisme espanyol va haver d'encaixar que el Parlament de Catalunya prohibís l'espectacle primitiu i sanguinari de les curses de braus, és una petita mostra de la profunda ferida que li causarà la nostra independència nacional. Si la pèrdua de Cuba va arrossegar per terra el seu orgull, la pèrdua de Catalunya tindrà unes conseqüències gairebé tràgiques en el més pregon de l'ànima espanyola. Però ja s'ho faran. Aquest no és el nostre problema. Tard o d'hora els deliris de grandesa acaben topant amb un adversari implacable anomenat realitat.

S'entén, doncs, que no puguin suportar que la seva Fiesta Nacional, basada en el martiri i en la mort d'éssers vius, sigui considerada a Catalunya una barbàrie retrògrada i impròpia de pobles civilitzats. S'entén, perquè el nacionalisme espanyol se'n riu de la civilització. Per això, encegats com estan, pretenen arribar a l'esperpent de declarar la tortura un "Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat" a fi que la prohibició catalana quedi sense efecte i que la Monumental de Pere Balañà –patrocinador de Ciudadanos- torni a acollir noves orgies de sang i fetge. ¿Com s'ho faran, tanmateix, tenint en compte que Balañà va declarar pèrdues per valor de 24.000 euros per cursa i un global de 360.000 euros per temporada? Els ho pagarà el ministre Wert, això? O potser pensen demanar una subvenció a la Unió Europea o a una protectora d'animals? I com s'ho faran, també, per passar per damunt de les competències plenes del Parlament català en aquesta matèria? Mentrestant, Dolors Montserrat, vicepresidenta del Congrés espanyol, es passeja dient que la prohibició de les curses de braus a Catalunya "vulnera un dret fonamental". El dret de torturar.

La part més galdosa de tot plegat és que tant el Real Instituto Elcano com l'Alt Comissionat de la marca Espanya ja van coincidir a dir, ara fa uns mesos, que les curses de braus perjudiquen la imatge i l'economia espanyoles arreu del món. Fins i tot van explicitar-ho amb una pregunta que ells mateixos es responien: "¿Els espanyols hem de recórrer a la icona del brau en les nostres accions per millorar la imatge d'Espanya a l'exterior? La resposta és no". Doncs quines ironies que té la vida, oi? Té gràcia que el govern del Partit Popular pretengui imposar a Catalunya una Fiesta que es veu obligat a amagar a l'hora de projectar el seu país a l'exterior. Té gràcia que ens vulguin imposar a casa nostra allò que els avergonyeix davant del món. Té gràcia, en definitiva, que allò que els avergonyeix davant del món sigui precisament la seva Fiesta Nacional.

Nació Digital , 9/11/2013