Aquests dies, en què el nacionalisme espanyol està convençut que l'independentisme de Catalunya és un suflé, un corrent de pensament conjuntural que s'esvairà aviat, resulta interessant llegir les reflexions de Marc Guinjoan, Toni Rodon i Marc Sanjaume en el llibre Catalunya, un pas endavant. Vinculats tots tres al món de les ciències polítiques, presenten aquí una anàlisi del procés que ens ha dut a la cruïlla actual d'ençà de la famosa sentència contra l'Estatut. Hi trobem qüestions com ara les consultes sobre la independència, la manifestació del milió i mig de persones de l'Onze de Setembre de 2012, l'evolució de l'independentisme en l'última dècada, les teories explicatives i normatives de la secessió i els escenaris de futur...

Si deixem de banda el pròleg, en què el seu autor fa un panegíric encobert del paper d'un partit determinat en aquest procés, tot oblidant la fugida espectacular de vots que va patir a causa de la seva política nacionalment immobilista, la resta del llibre, gràcies a Guinjoan, Rodon i Sanjaume, té un gran interès, ja que aporta elements mitjançant els quals el lector pot elaborar un criteri propi sobre el procés de transició nacional de Catalunya. Vegem-ne alguns fragments:

"Les respostes a les enquestes no indiquen que el percentatge de partidaris a l'Estat propi creixi de cop i baixi també de sobte. Ans al contrari, l'augment és constant. Lluny d'observar, doncs, una opinió volàtil i erràtica, constatem un creixement estable i lineal a favor de la independència."

"El creixement a favor de la secessió dels últims anys no és una qüestió temporal ni quelcom aleatori. Ni molt menys, fruit de la casualitat o d'una suposada manipulació planificada. [...] Les circumstàncies polítiques dels últims anys ens ajuden a explicar el canvi. Un desplaçament dels objectius del catalanisme després de l'èxit parcial de la Transició i la frustració provocada posteriorment. Però també ho fa la insistència a crear un marc de referència propi. [...] El catalanisme del segle XIX i principis del XX no s'entendria sense el fracàs de l'Estat a l'hora de crear unes estructures apropiades per a tothom. Dècades després, la història es repeteix, però en versió segle XXI."

"Teories explicatives de la secessió: en primer lloc, per un sentiment de por entre els membres del grup secessionista pel fet que la seva supervivència cultural, econòmica o política es troba en perill o, si més no, pot empitjorar notablement si la comunitat a la qual pertanyen es manté dins l'Estat en les condicions actuals. En segon lloc la confiança entre aquests mateixos ciutadans del fet que la secessió farà que estiguin millor (pel que fa a la cultura, l'economia o la política) i que, a més a més, serà un procés poc arriscat."

"Al mateix temps que el Govern espanyol ha transmès por amenaçant la supervivència cultural (els atacs al sistema educatiu català), econòmica (el dèficit fiscal) i política (la vulnerabilitat de l'autonomia catalana), s'ha estès el convenciment que un futur Estat català podria aturar totes aquestes problemàtiques. Hem argumentat que, en el cas català, més que por, l'estat matriu ha transmès un profund sentiment de frustració. Una frustració que ha deixat espai per a la generació de confiança en un projecte comú, manifestat a través de la mobilització ciutadana i amb una pluralitat d'enfocaments tant pel que fa als procediments com als objectius i el model d'Estat propi."

"Si donem un cop d'ull a les preferències  territorials dels ciutadans de tot l'Estat i a la seva evolució, és fàcil observar que només a Catalunya, al País Basc i a Navarra s'ha incrementat el suport a la secessió. [...] Per contra, a la resta de l'Estat l'evolució és absolutament la contraria: els ciutadans desitgen, cada vegada més, un Govern central més fort. Catalunya reuneix tots els requisits que solen reunir els grups secessionistes més potents arreu del món: el fet de ser un territori relativament ric, disposar d'una cultura pròpia, tenir autogovern i ser una minoria amb dificultats d'accedir al poder polític. A més a més, els mateixos estudis empírics apunten que els estats que no donen sortida als moviments secessionistes solen ser els que n'acaben pagant les conseqüències amb un independentisme majoritari i transversal. Precisament allò que està passant a casa nostra."

Amb gràfics que il·lustren els arguments exposats en les seves pàgines i amb l'anàlisi d'algunes teories sobre la secessió –la teoria clàssica de Buchanan (la causa justa), la teoria associativa de Beran (la voluntat)–, Catalunya, un pas endavant és un llibre per abordar aquest tema en clau estrictament política i sense la càrrega sempre distorsionadora de l'emotivitat.

Racó Català , 14/11/2013