A finals dels passats anys 70, el gran escriptor Pere Calders comença a escriure una comèdia que no va acabar. El tema era interessant i propi de l'època després de dues guerres mundials, maig del 68, la cultura hippy i la guerra freda: la crisi de la civilització occidental. La generositat de la família Calders va fer possible que a les Lectures a la Fresca del 2012, dirigides per Dolors Vilarasau, es poguessin recuperar els 20 minuts originals amb quatre finals de diferents autors nostrats. Un d'ells, Víctor Alexandre, es va sentir tan identificat amb el text que, empès per Jaume Pla, recollia el repte de fer una obra completa sense trair l'esperit de l'original.

Ens trobem una obra intel·ligent, plena de picades d'ull als espectadors, situacions, paraules, gestos i actituds d'una època i d'ara mateix que reflecteixen una manera de fer molt nostra en una taula rodona convocada pel president d'un ateneu, versàtil i divertit Jaume Pla, preocupat sobretot per fer un bon paper davant de la coordinadora corresponent, un metge, excel·lent Serrahima; una poetessa, ben posada M. Rosa Martínez; una escriptora, potent Encarna Adelantado; una ecologista, subtil Isabel Valbuena; una pintora, equilibrada Carme Ballesteros; un capellà, convincent Rafa Usero; un manetes, despreocupat Pep Usero; un cambrer, esplèndid Joan Vallvé i una mestra de dansa sempre foragitada, notable Eulàlia Cortijos.

Com es costum de la casa, les llums i el so correctes i la direcció acurada. Ah, per cert, després de veure que tots plegats són uns cagadubtes em queda el dubte personal de si l'economista, bona figura sense paraules de Salvador Fenollar, ens hagués arreglat el problema si hagués pogut parlar...

Direcció: Trini Escrihuela
Llum i so: Kel Rejat
Repartiment: Jaume Pla, Llorenç Serrahima, Rafa Usero, Encarna Adelantado, Isabel Valbuena, M. Rosa Martínez, Carme Ballesteros, Pep Usero, Joan Vallvé, Salvador Fenollar i Eulàlia Cortijos.
Lloc i dia: Casal de Cultura de Valldoreix. 17 de novembre.

Diari de Sant Cugat , 22/11/2013