El tancament de Canal 9, per part del govern del País Valencià, és un acte de terrorisme d'Estat. És una agressió a les llibertats democràtiques, un atac violent contra la consciència i l'imaginari nacionals d'un poble i un nou pas de rosca del projecte d'extermini de la llengua catalana. Seria un gravíssim error, per tant, considerar-ho un fet aïllat, sense cap connexió amb l'ofensiva nacionalista espanyola que el Partit Popular està portant a terme al Principat, a les Illes i a la Franja de Ponent. Per això no comparteixo que el govern del Principat digui que "no ens hem de ficar en el que està passant al País Valencià", en el sentit que és un afer d'una altra jurisdicció. Si seguíssim aquest patró, no hauríem d'immiscir-nos en cap afer de la resta del món. Vull dir que aquesta actitud oficial no s'adiu gens amb el nostre desig que altres nacions es pronunciïn a favor del dret de Catalunya a decidir democràticament el seu futur. Com podem demanar el suport de cultures més llunyanes, si nosaltres ens mirem amb indolència les agressions a la nostra? Al capdavall, és Espanya, no pas nosaltres, qui ha posat la frontera que arriba a l'extrem de prohibir federar-nos amb el País Valencià. Ja ens ha mancat contundència institucional davant el lingüicidi del Partit Popular a les Illes, i ara sembla que repetim en el cas del País Valencià.

Fa de bon escoltar, tanmateix, que el president Mas digui que "a Catalunya això no pot passar" i que "hi ha d'haver una ràdio i una televisió públiques potents, que, entre altres coses, tenen el propòsit de promoure l'ús de la llengua catalana en el nostre territori". Certament, aquest era un dels principis fundacionals de la Corporació. I així és com ho sent la gent. Per això cap govern espanyol no podrà tancar mai Televisió de Catalunya i Catalunya Ràdio. No podran perquè la societat catalana estima aquestes emissores. En criticarà diversos continguts tant com calgui, però se les estima. I això crea un poderosíssim vincle afectiu que les protegeix. Les protegeix totes dues: emissores i societat. Una altra cosa és que la previsió de tancament faci ja molt de temps que forma part del projecte espanyolitzador de la FAES. De fet, si l'espanyolització de Catalunya hagués reeixit, el PP no hauria tancat Canal 9 ni estaria anihilant la llengua catalana a les Illes. Ja no en tindria cap necessitat. Però Catalunya, malgrat els seus molts defectes i l'espanyolització que ha sofert els darrers tres segles, és una potència que irradia una gran força d'ànim a la resta dels Països Catalans i els fa sentir que no estan sols, cosa que els encoratja a no defallir en la defensa dels seus drets i de la seva llengua. Heus aquí perquè hem de viure com una agressió directa a la nostra identitat el tancament de la ràdio i la televisió públiques valencianes.

Cal tenir present, a més, que el tancament dels repetidors d'Acció Cultural, que permetien veure Televisió de Catalunya al País Valencià, es va fer abans que el tancament de Canal 9 perquè fer-ho després, és a dir, a partir d'ara, seria percebut, fins i tot per les ànimes més càndides, com el que és realment: l'actualització dels mai no derogats Decrets de Nova Planta en virtut dels quals la nació catalana s'ha de sotmetre a les lleis, als usos i a la llengua de Castella. Al segle XVIII no hi havia televisió i no era possible entrar a totes les llars catalanes per sotmetre-les a una espanyolitzadora rentada de cervell. Tot anava molt més lent. Avui dia, en canvi, mitjançant les cadenes que emeten des de Madrid, l'imaginari de Castella hi entra fins a la cuina. No és estrany, doncs, que tinguin projectat el tancament -o el pas a mans privades castellanes- de les nostres emissores. Ho fan per raons econòmiques, per repartir-se l'espai comunicacional català, i per raons ideològiques, per esborrar la consciència de la nostra identitat. I el pla per tancar TV3 consisteix a espoliar Catalunya fins a l'asfíxia, una asfíxia gràcies a la qual el govern espanyol pugui titllar el nostre país de malbaratador i coaccionar-lo a eliminar despeses ‘sense raó de ser'. I ja sabem que per a Espanya, tot allò que no forma part de l'esperit de Castella, no té cap raó de ser. Caldrà, per tant, que no abaixem la guàrdia.

Un altre element d'aquesta ofensiva és el conreu de la catalanofòbia a Espanya. Es tracta de crear en aquell país un estat d'opinió en sintonia amb les mesures repressores de l'executiu de Mariano Rajoy i d'acomplexar, per minoritàries, les veus espanyoles favorables al dret a decidir dels catalans. En aquest sentit, ha estat molt encertat el govern català iniciant accions legals contra les cadenes Intereconomía TV i 13TV, tant per la praxi catalanofòbica de les seves emissions, com per les equiparacions reiterades entre la independència de Catalunya i el nazisme i l'apologia de la violència contra entitats identificades amb el procés català. Per a Mariano Rajoy, en canvi, denunciar aquestes emissions és "un disbarat", ja que, segons ell, "coincideixen amb l'opinió de la immensa majoria d'espanyols". És a dir, que Rajoy no sols justifica la catalanofòbia, sinó que li dóna rang de normalitat en el gros de la societat espanyola.

Diguem finalment que el tancament de Canal 9 només és el banc de proves del pla previst contra Catalunya. És un tancament que podem definir com a terrorisme d'Estat, perquè constitueix un atac essencialment violent contra un dels principis bàsics de la democràcia, que és el dret a la informació, i també contra la llengua i la cultura d'un poble, en aquest cas la llengua catalana i el poble valencià. Creuen que eliminant la llengua catalana de la vida pública, invisibilitzant-la mediàticament i reduint-la a l'àmbit familiar controlaran el pensament de la gent i l'espanyolització serà bufar i fer ampolles. Per sort, però, no se'n sortiran. Ells no ho saben, però no se'n sortiran. Tanmateix caldria no caure en el parany de personalitzar l'operació en la figura del president de la Generalitat Valenciana, Alberto Fabra. Fabra no és res més que un ninot de la Moncloa, només és el braç executor del govern espanyol al País Valencià. L'orquestra la dirigeix des de Madrid el Partit Popular, i la partitura està escrita per la FAES.

El Singular Digital , 3/12/2013