El 17 de novembre passat, en la cloenda de la Mostra de Teatre de Valldoreix, es va estrenar l'obra Taula rodona a càrrec del Grup Espiral sota la direcció de Trini Escrihuela. Com ja s'ha explicat, es tracta d'una obra que el meravellós Pere Calders va iniciar, ara fa més de trenta anys, però que no va continuar per raons que es desconeixen. En morir, la seva família va trobar els fulls que havia escrit i va veure que es tractava dels primers vint minuts d'una obra amb un conjunt de personatges de diferents professions que eren convocats per un ateneu per debatre sobre "el crac imminent de la civilització occidental". Jo me'n vaig assabentar l'any 2012 gràcies a la directora Dolors Vilarasau, que va tenir l'amabilitat de demanar-me que hi escrivís un petit text per ser representat en les Lectures a la Fresca, i de seguida m'hi vaig sentir còmode. Vull dir que l'univers de Calders no se'm va fer gens aliè. Al contrari. M'hi vaig sentir tan a gust que, en comptes dels sis minuts que se'm demanaven, vaig fer-ne vint. Tot i així, em continuaven semblant poca cosa. Per això, esperonat per l'actor Jaume Pla, que va perseverar perquè posés fil a l'agulla -i que fa un protagonista magistral-, vaig decidir d'escriure una obra sencera bo i respectant els minuts inicials d'en Calders. És a dir, vaig intentar que l'obra tingués una durada d'una d'hora i mitja, que és la durada estàndard. El resultat, doncs, és la continuació de l'obra Taula rodona amb els personatges que Calders va crear, per bé que donant-los vida nova.

Ara, com dic, Taula rodona ja s'ha estrenat, ja és una realitat -feia goig veure el Casal de Cultura de Valldoreix ple de gom a gom-, i tot sembla indicar que aviat podrà ser representada a Sant Cugat i també a Mira-sol, La Floresta i Les Planes. Aquesta és la raó per la qual vull expressar el meu agraïment a totes les persones que han fet possible la materialització de l'obra a l'escenari. En primer lloc a la família Calders pel seu entusiasme, generositat i suport i a la Trini Escrihuela per la direcció del muntatge. Crec que Escrihuela ha fet un excel·lent treball escènic i ha recreat molt bé la concordança entre la penúria econòmica que patia la cultura al nostre país, en els anys setanta, i la que pateix avui.

També vull agrair l'esforç d'Espiral, amb els intèrprets Jaume Pla, Rafa Usero -superant una malaltia-, Encarna Adelantado, Isabel Valbuena, Maria Rosa Martínez, Carme Ballesteros, Pep Usero, Joan Vallvé, Salvador Fenollar i Eulàlia Cortijos al capdavant, així com les aportacions tècniques de Josep Gimeno i Raül Orgales, de Cugat.cat, i l'interès immediat de l'Ajuntament. En el cas dels intèrprets, el meu agraïment és doble, ja que, com vaig dir el dia de l'estrena, els vaig fer la barrabassada d'escriure una nova escena -uns nou o deu minuts més- quan ja tenien el text memoritzat. Això, en principi, no té res d'estrany. Una obra de teatre, a diferència d'una pel·lícula, que és inamovible, comença representant-se primer en sales petites i després en sales més grans, i en aquest espai de temps acostuma a canviar i evolucionar. El problema és que faltaven molt pocs dies per a l'estrena i l'esforç que van haver de fer la directora i els intèrprets va ser molt superior. Tanmateix ho van aconseguir, i la prova és que el públic els va aplaudir força en acabar. Moltes gràcies, per tant, a les persones que vau venir a l'estrena, i moltes gràcies també a les que anireu en les pròximes representacions.

Diari de Sant Cugat , 5/12/2013