Ara ja sabem les dades de l'informe semestral sobre l'impacte de la violència contra les dones a Sant Cugat del Vallès, elaborat per l'Ajuntament, i no són gens bones. Al contrari, són molt negatives, ja que indiquen que hi ha un augment de la violència masclista. No és un augment alarmant, però sí inquietant. Segons l'informe, en els primers sis mesos del 2013, s'han detectat al municipi 53 casos de maltractament la meitat dels quals correspon a dones en situació de dependència econòmica de la parella. També sabem que predominen les víctimes d'entre 25 i 64 anys d'edat (81%), i que s'observa un increment de les que oscil·len entre 17 i 24 anys (13%).

Aquestes dades, especialment l'última, ens haurien de posar en estat d'alerta, ja que revelen que hi ha alguna cosa que no hem fet bé. Ho dic en el sentit que la violència masclista, contràriament al que era d'esperar, no ha esdevingut una xacra pròpia només de generacions educades en valors sortosament caducs, sinó que també la practiquen, com un fet natural, els homes més joves. Pel que fa a la dependència econòmica de bona part de les víctimes, sembla obvi que el maltractador respon a un perfil d'individu covard que aprofita aquesta desigualtat al seu favor per exercir la dominació i el turment. Sap prou bé que una dona solvent econòmicament té més eines materials i psicològiques per abandonar la llar familiar i fugir del seu domini.

Amb tot, són moltíssimes les dones que, malgrat gaudir d'autonomia econòmica, són incapaces d'allunyar-se del maltractador. Podrien fer-ho, però no ho fan perquè, a banda dels diners, hi ha molts altres factors que les tenallen. Els fills i els sentiments, per exemple. En el primer cas, perquè l'estabilitat dels fills es veu amenaçada. Pensem que les coaccions i els xantatges morals del maltractador en aquest camp són immensos. I en el segon, perquè sovint hi ha una forta dependència emocional de la víctima envers el botxí, la qual cosa la fa sentir-se culpable de tot el que li passa fins al punt de viure com un càstig, no pas com una agressió, la dominació que pateix. "I de quina manera podem lluitar contra aquest estat de coses?", ens preguntarem. Doncs per mitjà de la consciència social, cosa, naturalment, que inclou la implicació dels homes. No n'hi ha prou amb la de les dones. Ens afecta a tots. No oblidem que la violència masclista, per bé que es manifesta de manera individual, respon a la posició social de força d'un col·lectiu sobre un altre.

Cugat.cat , 20/12/2013