A la rambla del Celler, entre l'Ajuntament i l'avinguda de les Corts Catalanes, hi ha disset fonts públiques que resulten força útils per a molta gent que hi passa. Sobretot a l'estiu. Els nens, ja se sap, en són els principals usuaris, però també en fan ús tota mena de vianants. Constato, tanmateix, les moltes vegades que em veig obligat a tancar-ne les aixetes en passar-hi per davant. És ben cert que estem parlant d'unes aixetes que són manipulades contínuament per tota mena de gent i que, com és lògic, es deterioren molt més que les nostres de casa, però caldria posar-hi remei. He parlat més d'un cop amb els operaris de l'Ajuntament que les arreglen i no se'n saben avenir dels problemes amb què es troben. En aquest moment, però, sóc jo mateix qui no se'n sap avenir que de les disset fonts esmentades, només una funcioni. Només una! Les altres setze estan espatllades.

Tanmateix, a banda d'això, hi ha un aspecte de la qüestió sobre el qual voldria cridar l'atenció de tots nosaltres, ja que té a veure amb la manera com ens comportem no sols en deixar una aixeta oberta sinó en passar per davant d'una aixeta que raja. Ho dic perquè no és normal que en una ciutat com Sant Cugat, que fa bandera de la cultura, hi hagi tantíssima gent que no senti la necessitat civilitzada d'aturar la despesa inútil d'aigua que causa una aixeta que raja davant seu. Hi ha gent que arriba a l'extrem de mirar-se-la sense que li passi pel cap de tancar-la. Una vegada vaig tancar una aixeta davant d'un home que se la mirava indiferent assegut en un banc. El cabal d'aigua per segon que s'hi perdia no tenia cap valor per a ell.

A mi, francament, m'indigna tanta desídia. M'indigna que no siguem conscients que l'aigua és un bé escàs que cal preservar, un bé bàsic del qual alguns països de l'Àfrica gairebé no en poden gaudir per culpa de la contaminació. Som molt diligents a l'hora de queixar-nos dels impostos que ens veiem obligats a pagar amb el rebut de l'aigua, però vergonyosament indiferents en situacions com les que he descrit. Sembla mentida, però encara hi ha persones que pensen que l'aigua que raja a les fonts públiques no és seva.

Cugat.cat , 3/1/2014