Algun dia, quan Catalunya sigui lliure, la història deixarà constància de les barbaritats que els diferents governs espanyols han arribat a dir per tal de mantenir-la sotmesa i encadenada. Això serà tan bon punt deixem enrere aquesta etapa de reafirmació catalana i de despit espanyol i puguem parlar de tu a tu, d'Estat a Estat, completament alliberats del llast que suposa l'actual política espanyola. Mentrestant, però, hem de conviure amb personatges que, per la seva idiosincràsia, semblen sorgits de la ploma catalanofòbica de Quevedo.

Aquest és el cas de Cristóbal Montoro, ministre espanyol d'Hisenda i Administracions Públiques, que ha defensat l'ocultació de les balances fiscals perquè, segons ell, "en comptes de racionalitzar el debat, provoquen l'enfrontament" i són utilitzades per atiar l'independentisme. És a dir, que l'espoliació de Catalunya s'ha de mantenir oculta, ja que fer-ne difusió despertaria encara més la societat catalana i no racionalitzaria el debat. És clar, ja se sap, no convé que l'espoliat sigui conscient de la magnitud de l'espoliació que pateix. Altrament, diu prou. Per això, Montoro, es treu de la màniga una metodologia cuinada per la FAES que no sols trenca la metodologia internacional sinó que no reconeix Catalunya. I és que si no hi ha catalans, no hi ha espoliació. En altres paraules: es tracta que els catalans no puguin dir que són espoliats, atès que Catalunya, com a tal, no existeix. Em pregunto si ja el coneixen, aquest mètode, tots els espolsabutxaques del món. Se'n diu invisibilització de la víctima i consisteix a esborrar la identitat d'algú abans de buidar-li la cartera. Sense identitat, òbviament, no hi pot haver denúncia. La unitat d'Espanya tot s'ho val. Inclosa l'ocultació de la veritat.

Però, ves per on, hi ha una petita contradicció. Ens la mostra el mateix Montoro en afirmar que Catalunya "és la gran exportadora" de l'Estat –el 25% són vendes catalanes– i que "sortirem de la crisi perquè Catalunya ens en traurà". Fins i tot gosa afegir-hi que als catalans se'ns ha de fer veure "els avantatges de pertànyer a Espanya" (!) Vol dir que no és més aviat al contrari, senyor Montoro? Vol dir que no és precisament la pertinença a Espanya, el que suposa un grandíssim desavantatge per a Catalunya? No creu que són els espanyols, no pas als catalans, els qui han de saber com quedarà Espanya amb la independència de Catalunya? Per què els amaga la ferma solvència d'un Estat català i la fallida espectacular de l'Estat espanyol? Silenci. Montoro prefereix la mentida, la mentida sobre la qual s'ha escrit la història impossible d'Espanya.

Nació Digital , 1/2/2014