Amb pocs dies de diferència, Sant Cugat va acomiadar l'any 2013 amb dues conferències relacionades amb la independència de Catalunya que van tenir un èxit espectacular. Una a càrrec de Carles Boix, catedràtic de Política i Afers Públics de la Universitat de Princenton, Nova Jersey, EUA, i l'altra a càrrec de Xavier Sala i Martín, catedràtic de Desenvolupament Econòmic de la Universitat de Colúmbia, Nova York, EUA. La primera, organitzada per Òmnium Cultural, es va celebrar al Teatre de la Unió, i la segona, pertanyent a l'associació Súmate, va tenir lloc al Centro Popular Andaluz. Això, però, només ha estat un petit tast del degoteig d'actes que s'organitzaran a tot Catalunya sobre aquesta qüestió en el decurs del 2014.

En l'àmbit local, totes dues conferències van estar farcides de dades demolidores contra el fantasma de la por que abandera -amb més pena que glòria, tot sigui dit- el tripartit enemic de les llibertats nacionals de Catalunya, és a dir, el Partit Socialista, el Partit Popular i Ciudadanos. Tots aquells espantalls que fa servir el nacionalisme espanyol, com ara la fi de les pensions, la fugida d'empreses i de capital, el boicot als productes catalans, l'empobriment dels bancs o l'expulsió de la Unió Europea i de l'euro, van ser abatuts pel pes de la realitat, de l'argumentació racional i del sentit comú. Com va dir Sala i Martín, "si s'arruïnessin els bancs catalans, en quatre dies no en quedaria cap d'espanyol".

L'aspecte més interessant de tot plegat, tanmateix, van ser les raons vitals per les quals Catalunya necessita ser un Estat independent, i que el públic, tot reflexionant, es va endur cap a casa com a conclusió. Aquesta és la meva: Catalunya necessita ser un Estat independent per poder decidir sobre la seva pròpia vida, per poder acabar amb l'espoliació que pateix, per poder gestionar els recursos que genera, per poder evitar que li robin l'aigua de l'Ebre, per poder ser sobirana en les seves polítiques educatives, per no haver de tancar escoles i hospitals, per poder aturar el projecte d'extermini de la llengua catalana, per tallar de soca-rel les agressions constants de què són víctimes molts catalanoparlants i, en definitiva, per poder-se alliberar de la llosa espanyola que l'empobreix i que perjudica greument el seu desenvolupament en tots els ordres de la vida: en l'econòmic, en el social, en el científic, en el lingüístic, en el cultural i en l'esportiu. Són, per tant, raons de llibertat. Les mateixes raons, ves per on, per les quals tots els pobles lliures del món volen continuar essent lliures.

Cugat.cat , 31/1/2014