El fet que va tenir lloc a Sant Celoni (Vallès Oriental) el 8 de febrer passat, en què dos agents de la Guàrdia Civil van ser enxampats a la plaça de la Vila prenent nota dels pisos que tenien una estelada al balcó, és d'una gravetat extrema. Sí, ja sabem que, vist el rebombori que s'ha creat, la Guàrdia Civil ara ho nega –què ha de dir, si no?-, però té tanta credibilitat com María de los Llanos de Luna. El franquisme sempre ha estat aquí, no se n'ha anat mai, i si fins ara tenia poca visibilitat era perquè la submissió dels catalans ho feia innecessari. Ara, però, tot ha canviat. El govern espanyol ha començat a prendre consciència de la seva feblesa i s'ha espantat. Sap que Catalunya se'n va i que no podrà fer res per impedir-ho. Absolutament res. Llevat de molt soroll i d'accions totalitàries, com ara la prohibició d'estelades, titllant-les d'anticonstitucionals, a les finals de la Copa del Rei de bàsquet i de futbol. Si es pogués respirar en català també seria anticonstitucional.

Com dic, la identificació de persones en funció del seu color polític ens trasllada a les criminalitzacions que feia el franquisme i ens recorda que el poder de l'Estat espanyol és a les mans dels seus hereus ideològics, la qual cosa ha de ser denunciada al Parlament Europeu per tal que el món vegi que en ple segle XXI les autoritats espanyoles persegueixen els mateixos símbols de llibertat que perseguia aquell règim totalitari. No podrem impedir que, vestits de paisà, continuïn prenent nota dels catalans que pengen una estelada al balcó, però la denúncia internacional neutralitzarà les seves intencions –ja ho està fent- i recordarà que l'Estat que fa això és el mateix que ja va ser seriosament advertit per la Comissió Europea per banalitzar el nazisme.

El millor de tot plegat és que cada reacció espanyola contra Catalunya no sols no assoleix els seus objectius, sinó que té un efecte bumerang que evidencia encara més, davant del món, que el conflicte entre el poble català i l'Estat espanyol és un conflicte entre dos sentits antagònics de la vida: respectuós i democràtic, el primer; agressiu i totalitari, el segon. L'estaca és a punt de caure i nosaltres ens estem preparant per celebrar-ho. Amb estelades, naturalment.

Nació Digital , 15/2/2014