World Trade Center es presenta com una pel·lícula sobre el coratge, la bondat i la solidaritat com a valors de la naturalesa humana i narra el cas de dos membres de la policia portuària de Nova York, el sergent John McLoughlin i l’agent Will Jimeno, que van quedar atrapats entre les runes de les famoses torres bessones de Manhattan l’11 de setembre de 2001. El film ens diu que mentre el món parlava del nombre de morts, ningú no pensava en les moltes persones que en aquells mateixos instants estaven lluitant desesperadament per sobreviure sota la ferralla, en un infern de pols, de foc, d’angoixa i de terror. El problema és que aquest drama humà en mans d’Oliver Stone es converteix en un mer pretext, en una mena de coartada moral per poder bastir una descarada apologia de la família, del masclisme, de la bandera i dels valors de la nació nord-americana. Llàstima, les víctimes de l’11-S es mereixien alguna cosa més que aquesta ensarronada reaccionària amb estructura i diàlegs de telefilm.