A mesura que s'acosti la data del 9 de novembre d'enguany viurem una exacerbació de l'ultranacionalisme espanyol contra el qual caldrà mantenir-se impertèrrit. Parlo d'una exacerbació que cercarà el cos a cos, la provocació més ofensiva, el gest o les paraules que ens puguin treure de polleguera. Tenen ànsies de violència, ànsies de poder aconseguir imatges que mostrin al món com de salvatge és la Catalunya que vol ser un Estat independent d'Europa. La Via Catalana de l'Onze de Setembre passat els va fer molt de mal, i no només pel rècord oficial de dos milions de persones al carrer, sinó pel civisme que va admirar tot el planeta. Saben que la no violència té molt de prestigi i que, a més, desmunta la coartada que el govern espanyol necessita per ocupar els carrers de Catalunya amb els seus cossos policials. Uns pocs esclats de violència i l'Estat ja podria mostrar-se al món com a pacificador tot dient: "Ho veieu com Catalunya és un país immadur i violent que no pot ser un Estat? Ho veieu com jo, Espanya, que sóc madura i pacífica, em veig obligada a intervenir per posar-hi ordre?"

Mentrestant se'ns diu que Catalunya no té dret a decidir per si mateixa perquè la llei espanyola no ho permet. Talment com si la democràcia i els drets humans s'haguessin de supeditar a la llei i no pas la llei a la democràcia i als drets humans. Per això Juan Carlos Girauta, una de les veus de Ciudadanos, partit ultranacionalista espanyol, diu barbaritats, com ara que Carme Forcadell, presidenta de l'ANC, "serà responsable de tot el que succeeixi a Catalunya en termes de violència" i l'acusa d'estar "organitzant un cop d'Estat". Sí senyor. Franco hauria dit exactament el mateix. Però com que l'últim que es pot esperar d'algú així és sentit de la mesura, hi afegeix que Òmnium Cultural té "assassins" en els seus òrgans de direcció. Aquest és, per tant, el nivell dels enemics dels drets nacionals de Catalunya, aquest és el nivell de l'ultranacionalisme espanyol que el 12 d'octubre passat es manifestava entre falangistes i "brazos en alto".

Amb tot, no hem d'interpretar aquestes barbaritats, com un atac als drets nacionals de Catalunya -brams d'ase no arriben al cel-, sinó com una expressió de rabiosa impotència intel·lectual davant la fermesa de tot un poble que es nega a caure en provocacions. Darrera d'aquestes crides encobertes a la violència, darrera d'aquests crides emmascarades contra els demòcrates catalans que tinguin la gosadia de voler votar, no hi ha res més que frustració, molta frustració. Van començar criminalitzant el dret de decidir, van continuar criminalitzant les urnes, i ara, enfollits de despit per l'adéu de Catalunya, han acabat criminalitzant la democràcia i fent seus els edificants arguments dels esclavistes. Deia l'amo a l'esclau: "Un negre no pot votar, un negre no pot decidir, un negre només pot obeir. Tu no pots ser lliure perquè la llei t'ho prohibeix, i la llei sóc jo". Són fills del segle XIX que van evolucionar una mica fins van arribar al 1939. D'allà ja no han passat.

Nació Digital , 29/3/2014