Cada cop que escolto apel·lacions a la sang per justificar posicions polítiques sento nàusees. La sang és el recurs de la ignorància, del racisme, de la impotència intel·lectual. La sang és l'argument dels qui no tenen arguments. La sang és el discurs de Mariano Rajoy, és el discurs del Partit Popular, és el discurs d'una de les formacions polítiques més repugnants i execrables d'Europa, una formació que, tant pels seus orígens com per la seva participació en la gran mentida sobre l'Iraq -amb una invasió que va causar cent mil morts, la majoria civils-, hauria de ser portada davant d'un tribunal penal internacional. Amb el passat feixista del seu fundador, amb la negativa d'aquest a renegar del seu passat i amb la negativa del PP a condemnar el franquisme, n'hi ha prou per aplicar-li la llei de partits i il·legalitzar-lo de dalt a baix.

Rajoy i el PP saben que no hi ha força política o militar que pugui sotmetre un poble indefinidament. Se'l pot oprimir durant un temps, se'l pot emmanillar mentre la seva consciència nacional està abatuda o en fase de reconstrucció, però quan per fi desperta i clama per la seva dignitat ja no hi ha res que el pugui aturar. Aquest és el cas de Catalunya, una nació d'Europa que ha trigat tres segles a despertar-se d'un malson i que ara, finalment, ha dit prou a la dominació espanyola. I com que ni els fantasmes de la por, ni els insults, ni les amenaces semblen aturar el pas ferm del poble català, Rajoy i el seu partit justifiquen la dominació parlant dels catalans i dels espanyols que "han barrejat la seva sang i creuat les seves famílies". Talment com si els vincles matrimonials entre uns i altres impliquessin la desaparició de la nació catalana. És a dir que els espanyols, pel sol fet de casar-se amb catalans, haurien esborrat la identitat nacional d'aquests i els haurien transmès la identitat nacional espanyola. Com li agradaria a Vallejo-Nájera, aquesta tesi.

Tanmateix, si el senyor Rajoy, en qualitat de president del govern d'Espanya, vol parlar de sang, pot començar per demanar perdó als pobles de Llatinoamèrica per la sang que la colonització espanyola hi va vessar -només a Mèxic, els divuit milions d'habitants van quedar reduïts a dos. Si el senyor Rajoy vol parlar de sang, pot començar per demanar perdó a Catalunya per l'assassinat del president Lluís Companys -Alemanya i França el van demanar el 1990 i el 2008 per haver-lo deportat. Si el senyor Rajoy vol parlar de sang, pot començar per reobrir el cas de Salvador Puig Antich, com demanen les seves germanes, i reconèixer que el seu procés va ser un crim d'Estat. Si el senyor Rajoy vol parlar de sang, pot començar per demanar perdó per tota la sang que el nacionalisme espanyol ha vessat en nom de la sacrosanta "unidad de España".

Nació Digital , 12/4/2014