És molt positiu el ressò mediàtic que ha tingut la brutal agressió soferta pel cadaquesenc Rafel Martín Faixó a València, a mans de la policia espanyola, durant la final de Copa del 16 d'abril passat. És positiu, perquè ajuda a crear consciència entre molts catalans de bona fe de la barbaritat que suposa la pertinença a l'Estat espanyol. "Jo em pensava que em moria, però de veritat", deia Martín en relatar l'allau de cops i puntades de peu que va rebre pel sol fet de dur una estelada. Alt com és, 1,91 cm, el van tirar a terra i el van trinxar amb les botes policials tot cridant: "¡Te vas a enterar, catalán de mierda!". En acabat, el van tenir cinc hores emmanillat i finalment, després que demanés un metge, el van deixar marxar sense càrrecs.

L'agressió, ves per on, és idèntica a la que va patir el jove Jordi Mascort a l'estadi Vicente Calderón de Madrid, durant la final de Copa, el 25 de maig de 2012. Mascort també duia una estelada i també va ser agredit brutalment per la policia espanyola fins a deixar-li la cara desfigurada mentre li cridaven això: "¡Catalán de mierda! ¡No aprendéis nunca!". Com veiem, els agents són diferents però el mòbil és el mateix: la catalanofòbia. No hi ha dimissions, malgrat tot. Ni del ministre d'Interior, Jorge Fernández Díaz, ni del director general de la policia, Ignacio Cosidó. Com feia el franquisme, es nega l'agressió, s'incrimina la víctima, se l'acusa de resistència a l'autoritat i tal dia farà un any. L'única diferència és que abans l'agredit saltava misteriosament pel finestral i ara només li fan la cara nova. La democràcia franquista és així de contemporitzadora.

Els fets, però, resulten coherents, atès que un Estat que condecora nazis, com fa Espanya, ja està dient al món que els principis feixistes i els qui els proclamen estan sota la seva protecció. Ho vam veure de manera diàfana el mateix dia de l'agressió a Rafel Martín. Mentre la policia l'apallissava i li deia "catalán de mierda" per dur una bandera absolutament legal, la zona ocupada per l'afecció madridista estava presidida per una bandera nazi del III Reich. Una bandera, a més, prohibida per la Llei de l'esport. Per altra banda, durant el partit, i davant la mirada indiferent de la policia, molts seguidors espanyols exhibien banderes franquistes i símbols nazis i cremaven una bandera catalana.

Arribats aquí, és important que aquests fets es difonguin a Europa per tal que tothom pugui veure a quin extrem arriba la institucionalització del feixisme i de la catalanofòbia a Espanya, però també han de servir perquè quedi clar entre nosaltres que el crit policial "¡catalán de mierda!" és tan ferotgement racista com el crit "¡negro de mierda!". És el crit que explica la raó per la qual les institucions espanyoles fan befa del nostre Parlament, de les nostres institucions, dels nostres drets, dels nostres símbols, de la nostra llengua i de la nostra voluntat de votar. Aquesta, tinguem-ho ben present, és una altra manera de dir-nos "catalanes de mierda".

Nació Digital , 26/4/2014